dimecres, 8 de febrer de 2017

Entre dioses y monstruos, de Joan Lluís Goas


El que havia estat durant 10 anys director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i de diversos programes de televisió, decideix, per fi, fer-nos cinc cèntims de les seves impressions sobre les estrelles cinematogràfiques que va conèixer mentre era director del festival.

Alguns eren vertaders déus, amables, propers, amigables. D'altres eren vertaders monstres, egocèntrics, borratxos, estúpids.

Qui és déu i qui és dimoni? Goas ens dóna la seva impressió i a nosaltres ens queda la darrera opció de si comprar-li o no. Tal persona va ser monstre en aquell moment, però no sempre? Va ser un déu o deessa fugaç?

Harrison Ford és com l'Indiana o en Han Solo? Què en saps de Christopher Lee? Com era Anthony Perkins? Quina olor feia el director Dario Argento? Steven Seagal és un actor de debò? Com era Michael Jackson en la distància curta?

Tot això i més ho descobrireu en aquest llibre i us ben asseguro que us en quedareu amb ganes de més.

Joan Lluís Goas. Entre dioses y monstruos. 224 pàgines. Editorial Alrevés. Barcelona, 2016. 

dimarts, 27 de desembre de 2016

The Time of My Life, de Hadley Freeman

The Time of My Life, de Hadley Freeman

Valoració personal:

The Time of My Life, escrit per la periodista Hadley Freeman, és un assaig que analitza les pel·lícules dels anys 80 preferides de l'autora, però que, per extensió, ho és de tot el cinema d'aquesta dècada.
De cada pel·lícula s'estudia què va aportar al cinema, quins aspectes han perdurat i s'han desenvolupat en les dècades següents, però sobretot ens mostra com ha evolucionat el cinema, i que no sempre és cap a millor. Com Hollywood ha passat d'arriscar-se amb propostes novedoses que parlaven de molts temes d'actualitat i temes que afectaven a les dones en concret, com l'avortament, a pel·lícules totalment conservadores on certs temes han passat a ser tabús, com per exemple, el mateix avortament o el sexe entre adolescents tan presents en les pel·lícules d'aquella època.
És un bon assaig que ens permet entendre molt bé la situació del cinema actual, reflex de la societat de la segona dècada del segle XXI.

Sinopsi de l'editorial:

Dirty Dancing; nos enseñó que sí, las mujeres abortan.
La princesa prometida; que el amor verdadero no es un cuento de hadas.
Cazafantasmas; nos enseñó que la amistad masculina no tiene por qué ser inmadura.
La chica de rosa; nos enseñó que la personalidad no depende del vestido que lleves.
Todo en un día; nos enseñó que siempre habrá clases sociales.
Regreso al futuro; nos enseñó que nuestros padres son tan complicados como nosotros.

 * * * *

No sabíamos que las películas que nos cambiaron la vida también nos estaban preparando para las luchas de hoy. Un ensayo revelador.

«Inteligente, polémico, divertidísimo. Revelador.»
The Independent

«Trasciende la nostalgia fácil para iluminar los cambios de paradigma cultural.»
The Sunday Times  

L'autora: Hadley Freeman


dilluns, 24 d’octubre de 2016

GERMÀ DE GEL. Alicia Kopf


Valoració personal:

Com a vegades passa, buscant a la biblioteca un altre llibre de títol similar, que ja estava en préstec, vaig anar a parar a aquest. Reconec que el vaig agafar per la portada i perquè l'autora, debutant, és una jove gironina.

Les primeres pàgines em van semblar una mena de tractat o assaig sobre els descobriments del Pol Nord a principi del segle XX i no sabia ben bé cap on em duria la història. Fins i tot vaig estar a punt de deixar-lo. Però llavors apareix la veu de la protagonista i del seu germà autista, el germà de gel, i em va sorprendre. Després ja no vaig poder parar i la lectura d'aquesta novel·la es va convertir en un petit plaer.

Sinopsi de l'editorial:

Aquest llibre és el diari de recerca d'una dona que s'obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És Werther, zombie, després d’haver-se enamorat i disparat diverses vegades. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre. És el guanyador del premi Documenta 2015.

L'autora:

Alicia Kopf, nom artístic d’Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982), és llicenciada en Belles Arts i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va publicar el seu primer llibre de relats Maneres de (no) entrar a casa el 2011 gràcies a una Beca Girona Kreas. Va presentar l’exposició individual Seal Sounds Under The Floor el 2013 a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat en diferents exposicions col·lectives com ara Pis(o) Pilot(o) al CCCB (2015), Nonument a la Capella dels Àngels del MACBA (2014),Fugues dins el cicle de Sala d’Art Jove FAQ a la Fundació Tàpies (2013), entre d’altres. Ha rebut reconeixements com el premi GAC-DKV a la millor exposició de l’any en galeria realitzada per un/a artista jove (2015), o el d’investigació artística de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2013). Actualment col·labora amb la UOC. 


dilluns, 17 d’octubre de 2016

TEMPS DE LLUM, de Sílvia Tarragó

Temps de llum. Sílvia Tarragó. Editorial Columna. Data publicació 2016/05/04
Valoració personal:

Vaig acostar-me a aquest llibre, no per la història de 3 amigues des de la postguerra fins els anys 90, sinó per l'escenari on té lloc: l'antiga avinguda de la Llum de Barcelona. Situada sota la plaça Catalunya i el carrer Pelai, era un espai que jo ja havia esborrat de la meva memòria, però que coneixia de quan estudiava a l'escola del carrer Santa Anna. Només hi havia estat un cop perquè tenia molt mala fama, com a lloc de drogues, delinqüència i prostitució. Era un lloc prohibit, però que ens provocava una fascinació i curiositat adolescent. 

Per aquest motiu vaig comprar aquesta novel·la, volia conèixer què havien estat aquestes galeries, les primeres galeries comercials subterrànies d'Europa avui desaparegudes, i com havia esdevingut la seva decadència. En aquest sentit el llibre fa un retrat molt acurat del lloc i, al mateix temps, d'aquella Barcelona, de la societat, de les pors, els anhels i les esperances de la gent en uns temps grisos i foscos on ningú era innocent ni ningú culpable perquè es tractava de sobreviure. Tot això ho veiem amb els ulls de tres noies, la Júlia, la Rosita i la Coral, la seva amistat, rancúnies, venjances i amors, en un relat agradable de llegir i que aconsegueix endinsar-nos en aquella època i aquell ambient.

Sinopsi de l'editorial:

La Júlia, una jove minyona acabada d’arribar a la ciutat, quedarà fascinada per les llums del petit univers sota terra. Aquells passadissos seran confidents de les seves vivències, dels seus neguits, dels seus primers amors, dels seus secrets i de la vida dels comerciants. La filla dels amos de la pastisseria, l’aprenent de barber, l’acomodador del cinema, la perfumera, tots configuraran un món que va canviant, dècada a dècada, seguint l’emocionant batec de Barcelona. 

L'autora:

Sílvia Tarragó Castrillón, Sant Andreu de Palomar (Barcelona), va dirigir durant 14 anys la llibreria Proa Premià, de Premià de Mar (el Maresme). De la seva obra literària per a joves cal destacar la saga Top Fairies (Edebé) la novel·la La veu del roure (Premi de narrativa juvenil de la Vall d'Uixó 2008) i el llibre de relats Ciutats de l'impossible




diumenge, 9 d’octubre de 2016

UN SECRET DE L'EMPORDÀ, Imma Tubella Casadevall


Un secret de l'Empordà. Imma Tubella Casadevall. Editorial Columna. Data publicació 2016/09/07

Valoració personal: 

A mig camí de l'assaig i la ficció. Ens narra una anècdota molt concreta de la història d'Albons que va tenir una forta repercussió internacional a l'època i en la que es va veure implicada la flor i nata de la societat europea d'entreguerres. Un episodi que, si més no jo, desconeixia totalment i que m'ha semblat molt interessant.

La lectura és amena, a estones divertida i molt interessant, però crec que li costa trobar el punt d'equilibri entre la novel·la i l'assaig o relat d'una anècdota i a estones ens la sensació que no llegeixes una novel·la sinó un manual d'història. Potser és un gust personal, però a mi m'agrada separar les dues coses.

Sinopsi de l'editorial:

Agost de 1935. Carretera d’Albons a Viladamat. Un Rolls-Royce avança a tota velocitat i s’estavella. Al seu interior hi viatgen el príncep Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen.

Juliol de 1992. Dos homes que s’acaben de conèixer rememoren l’accident i el secret que s’hi amaga. La conversa desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí, i també les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola, l’auge del nazisme, les vils accions de la Gestapo, la vida desenfrenada dels aristòcrates decadents i la misèria dels refugiats catalans als camps francesos. I, enmig del caos, la dignitat d’un poblet que, desafiant l’enemic, preserva el seu gran secret. L’espiral de la novel·la, com la tramuntana que sovint bufa a Albons, s’emporta el lector a recórrer, en un relat vertiginós que el deixarà sense alè, els moments cabdals de l’Europa d’entreguerres.

L'autora:

Imma Tubella (La Bisbal de l’Empordà, 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser rectora entre el 2006 i el 2013. Titular d’una càtedra sobre Educació i Tecnologia al Collège d’Études Mondiales de París, és membre, entre altres, del Consell Assessor de Catalunya de Telefónica i del Consell Assessor de Catalunya d’Endesa. Aquesta és la seva primera novel·la.

dilluns, 29 de febrer de 2016

LA FILLA ESTRANGERA, de Najat El Hachmi


No havia llegit res de la Najat tot i que sempre n'havia tingut curiositat, per això quan vaig anar a escoltar-la en una xerrada que va fer a la biblioteca de Salt, vaig comprar-me el seu darrer llibre, aquest La filla estrangera que havia guanyat el premi BBVA Sant Joan i que ella, molt amablement, em va dedicar (per cert, és encantadora).

El llibre és magnífic i sobretot molt colpidor, no tant per la història, que és dura, sinó per com ens hi sentim reflectits i no sempre sortim gaire ben parats.

La filla estrangera és una noia marroquina que de petita arriba a Vic (tot i que el nom de la ciutat no surt en cap moment com a la Laura a la ciutat dels sants) i creix amb un amor pels llibres i amb ànsies d'aprendre de tal manera que és l'estudiant que treu més bona nota a la selectivitat. Aquest fet és un punt d'inflexió en la seva vida i quan es veu obligada a escollir entre estudiar a la universitat o ajudar la seva mare, repudiada pel marit.

La noia se sent aclaparada per les circumstàncies, pel fet de sentir-se un mico de fira, per ser "la bona immigrant", per sentir contínuament que val molt, que pot fer el que vulgui a la vida... Però no és tan fàcil i prendrà una decisió que si és encertada o no, només el temps, i les circumstàncies, li demostraran.

Val la pena llegir-lo per entendre una mica a unes persones que tenim al pis del costat i de qui realment no sabem res i de vegades ens permetem jutjar massa a la lleugera, jo el primer.

La filla estrangera s'ha editat per Edicions 62.

dimecres, 24 de febrer de 2016

CREMEU BARCELONA! de Guillem Martí

Cremeu Barcelona! de Guillem Martí
Cremeu Barcelona! de Guillem Martí

El més apassionant de Cremeu Barcelona! de Guillem Martí (Barcelona, 1988), és que el seu autor, durant la investigació per fer el treball de recerca de batxillerat, va descobrir que un parent seu, Miquel Serra i Pàmies, havia estat conseller de la Generalitat durant la República i la Guerra Civil i que s'havia hagut d'exiliar a Mèxic l'any 39. Però no era això el més important del parent, sinó que amb la investigació en arxius públics i familiars, en Guillem Martí va descobrir que en Miquel Serra havia portat a terme un fet gairebé heroic: havia salvat Barcelona de la destrucció per part dels russos.
Estem al gener de 1939. La República agonitza i la guerra ja se sap perduda. Barcelona i els barcelonins, exhausts, ja no poden suportar gaire més i han deixat de lluitar pels seus ideals. L'únic que volen és sobreviure un dia més o fugir a França abans de l'entrada dels Nacionals.

Davant d'aquesta situació arriba al govern de la Generalitat una ordre taxativa del Komintern rus: arrassar la ciutat perquè no en quedi res aprofitable pels feixistes, encara que això suposi la mort de centenars de milers d'innocents. El conseller Miquel Serra s'ofereix voluntari per portar a terme els preparatius de la destrucció amb la idea d'evitar aquesta barbàrie costi el que costi i salvar la ciutat.

A partir d'aquí la novel·la es converteix en un thriller d'espionatge, d'intrigues, mentides, secrets, amors i perills de tota mena en una Barcelona derrotada abans d'hora.

L'ambientació històrica de la vida a la ciutat és brutal, t'hi fa viure-la, ser allà, allunyar-te dels llibres d'història i endinsar-te en la realitat del que devia passar i que ni els que ho van viure han volgut explicar mai.

Un llibre que, un cop el comences, difícilment el podràs deixar.

Cremeu Barcelona! està editat per Columna.

dimarts, 12 de gener de 2016

LA EXTRAÑA HISTORIA DE MAURICE LYON, d'Oriol Nolis


Vaig agafar La extraña historia de Maurice Lyon (Suma de letras, 2015) una mica per curiositat perquè estava escrita per l'Oriol Nolis, un periodista i presentador català de TVE que em cau especialment bé. 

No sóc de llegir novel·les escrites per personatges que surten a la televisió, per diferents motius que ara no venen al cas.

Pensava que seria una història fàcil i m'he trobat tot el contrari. És una novel·la inquietant i que, fins i tot, provoca cert rebuig mentre llegeixes (no per com està escrita, sinó per la història). Em recordava en certa manera a American Psycho de Bret Easton Ellis. 

Amb això vull dir que no és una història que deixi indiferent: provoca sensacions i no sempre són amables. No és còmode ni amable amb el lector, és dura, fosca i inquietant. Encara que a vegades veus venir què passarà i quin serà el final de tot plegat, es llegeix molt bé i està ben escrita.

Una grata sorpresa que em farà estar pendent per un nou llibre de l'Oriol.

divendres, 10 de juliol de 2015

No sin mi barba, de Carles Suñé i Alfonso Casas


Portes barba?

T'agraden les barbes?

No sin mi barba és el teu llibre, el teu manual, la teva bíblia.

Amè i divertit, trobaràs tots els consells per cuidar la teva barba i que no sembli un niu d'ocells o un cubell d'escombraries.

No es tracta d'un manual ni d'un assaig filosòfic, només de consells bàsics, a més de fer un recorregut divertit per la barba com a element cultural i social, la història i l'actualitat de la barba, així com la moda o el negoci que s'ha muntat al voltant d'aquest fenomen.

I tot amb les encertades il·lustracions d'Alfonso Casas.

Ah! I si vols més consells o estar més actualitzat, tenen un blog: nosinmibarba.com

dimecres, 8 de juliol de 2015

1Q84, d'Haruki Murakami

Per mi, Haruki Murakami, gairebé sempre és garantia de lectures inquietants, apassionants, estranyes, oníriques i unes quantes coses més. 

Però en aquesta ocasió em costava molt decidir-me a llegir aquesta novel·la, 1Q84. Bàsicament per dos motius: la llargada i que la protagonista fos una assassina a sou.

No obstant, al final, va deixar el seu lloc de la llista de llibres pendents per caure a la meva tauleta de nit. 

Des del primer moment vaig caure captivat per l'Aomame, l'assassina amb nom de mongeta, per en Tengo, i per la seva història d'amor tan peculiar en la que, al llarg de les 1500 pàgines del llibre, només es troben en els records. 

Al mig, una sèrie de personatges estranys, alguns d'entranyables com el sicari gai i la Fukaeri, d'altres complementaris i amb un punt de malícia com en Komatsu i tot barrejat amb una mica de, no sé di dir ciència-ficció o fantasia. Però aquesta, aquest món alternatiu, no deixa de ser una excusa per parlar del món actual i per servir de comparsa a la veritable història dels dos protagonistes.

1500 pàgines i a mi se'm va fer curta. Murakami al seu estil més propi.