divendres, 11 de març de 2005

Relectura

De vegades, quan estic en un estat d'ànim determinat, com darrerament, m'agrada agafar llibres que vaig llegir fa anys i tornar a repassar-los, potser no el rellegeixo senser, però si que miro els capítols, les escenes aquelles que tan em van impactar per un motiu o un altre.
Avui m'ha vingut molt de gust agafar un d'aquests llibres que tinc emplenant-se de pols a les lleixes, l'he netejat i he començat a llegir-lo de nou (potser per cinquena o sisena vegada). El llibre és:
LA HISTORIA INTERMINABLE
La primera vegada que el vaig obrir em va impactar que estès escrit en dos colors, vermell i verd, les seves floritures emmarcant els números de plana i les lletres capitals al principi de capítol. Desprès quan vaig començar a llegir-lo em vaig identificar plenament amb en Bastián Baltasar Bux, em vaig veure reflectit com era jo de petit, desprès vaig descobrir la valentia de l'Atreyu, la dolçor de l'Emperadriu infantil, la força del drac volador Fújur i tots els altres personatges que habitaven al regne de Fantasia. I vaig patir moltíssim amb la "Nada", només aquesta idea que el maravellós regne de Fantasia es convertís en Res, m'aterrava: Què era la "Nada", el Res, el No-ser? Es podia desaparèixer, es podia morir, podien cinquanta mil coses, però Res? Què era allò? Era un concepte nou per mi.
El llibre el vaig devorar, cada plana, cada capítol, eren un plaer. Llegia amagat a sota el llit amb una llenterna perque la mare no em descobrís a altes hores de la nit amb el llibre. No podia deixar-lo, però al mateix temps no podia acabar-lo, perquè desprès d'aquest llibre què podria llegir? Mai més trobaria cap altre llibre, mai més podria tornar a llegir res que m'impactés tant.
Però el vaig acabar amb llàgrimes als ulls al tancar la darrera plana. I, quan pensava no poder agafar cap més llibre... va caure a les meves mans El Hòbbit seguit del Senyor dels Anells. Però, com diuen, aquesta ja és una altra història...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva