divendres, 21 de gener de 2005

Ilión: El Asedio

Ho sé, hi ha més crítiques positives que negatives sobre aquest autor i aquest llibre, però jo no he pogut passar del capítol 4. I és que la meitat de les coses de què parla no s'entenen. Amb 37 planes i no sé de què va el llibre.
Quan explica l'aventura de Hockenberry, es suposa (perque no queda gens clar) que està visquen realment a la autèntica guerra de Troia, l'Homèrica. És una passatge molt interessant i prometedor, potser més endavant del llibre s'anima. Ara bé, quan passa a la ciència ficció pura i dura, és quan jo em perdo. Parla de "faxearse, del faxpad, dels voynix, de moravec, europano, kraken...", ja sé que entren en el terreny de la fantasia, però no estaria de més fer una petita referència, una petita descripció de què és cada cosa o perquè serveixen, si més no per situar-te. És que si no m'imagino la situació i no la puc desenvolupar a la meva ment, no entro a la narració i m'avorreix (em passa el mateix quan escric). Aixó és el que m'ha passat amb aquest llibre, per aixó l'he deixat de banda.
Per sort no l'havia comprat i només he hagut de tornar-lo a la biblioteca, potser si hagués estat meu, hauria fet un esforç més gran per acabar-lo, si més no per amortitzar els euros que m'hauria costat.

dimarts, 18 de gener de 2005

Aquasilva

Herejía és el primer títol d'una trilogia anomenada Aquasilva, escrita per Anselm Audley quan tenia tan sols 17 anys, en l'actualitat en té 22.
Se l'ha comparat amb Tolkien o s'ha dit que és el nou Tolkien del segle XXI, no tant per la semblança amb l'obra del genial escriptor, sinó per la seva capacitat creadodora. Crec que aquesta opinió és massa arriesgada. El noi s'ho ha currat molt bé, ha creat un món complexe, amb trames polítiques i religioses complicades, però no té res a veure amb Tolkien.
Em recorda més, posats a comparar, amb l'estil de Frank Herbert i la seva famosa sèrie, Dune, pel tema i per les descripcions dels llocs.
El llibra, al principi, costa d'entrar, és lent i et perds amb els noms dels llocs i dels personatges, però a mida que passes planes et va enganxant poc a poc, endisant-te en aquest món on estan tan presents les tempestes, l'oceà terrible i una religió excloent, totalitària i inquisidora que recorda molt a les actuals.
Tot i que l'acció se situa en un temps indeterminat, en un planeta desconegut, es reflexen perfectament situacions del nostra món actual, criticant-les de forma subtil però directa. Aixó ésql que té de bo la ciència-ficció.
Espero amb ganes poder llegir la segona i tercera part, Inquisición i Cruzada per veure què passa amb els seus protagonistes.