dilluns, 11 d’agost de 2008

El llanto de Odón


Només puc aplicar-hi un adjectiu en aquest llibre: magnífic. Un dels millor llibres que he llegit en el que va d’any. És tendre, és trist, és esperançador, és real, és fantàstic, és actual…

El vaig començar ahir al vespre i no el vaig poder deixar fins que me’l vaig acabar passada la matinada i és el culpable que avui m’hagi costat tant de llevar-me, però va valer la pena. Quan vaig girar la darrera pàgina, tenia els ulls negats de llàgrimes i que un llibre m’emocioni d’aquesta manera és molt, però molt difícil.

El llanto de Odón ens explica la història d’un noi de 16 anys que una nit ha de passar per la traumàtica experiència de veure morir el seu millor amic Nacho, en els seus braços a causa d’un atropellament en que el conductor de la moto causant de l’accident es dóna a la fuga sense auxiliar els dos nois.

A partir d’aquest moment, Odón, que no pot acceptar la mort de l’amic, comença a explicar-li tot el que li passa. Aquestes converses són l’única manera que té per sobreviure a un món que, de cop i volta, se li ha fet insuportable, l’única manera que creu que no li marxarà el record de l’amic. Mentrestant la gent del seu voltant, que l’estima com estimava en Nacho, es preocupa d’ell perquè veuen que no ha plorat i no ha pogut treure tot el dolor que té ficat a dins com una llosa enorme, però quan més li diuen, més es tanca i menys pot plorar, ni vol. Només té un desig: veure el mar i que el deixin tranquil amb el seu dolor i el record de l’amic.

El llanto de Odón, de Dolors Garcia i Cornellà, va quedar finalista en el Concurs Internacional de Literatura Juvenil Libresa 2008 i encara que sigui per joves, és recomanable per a qualsevol edat.

Un d’aquells llibres de lectura imprescindible.

El llanto de Odón ha estat publicat en castellà aquest 2008 per l’editorial Libresa d’Equador dins la col·lecció País del Sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva