dimecres, 5 de novembre de 2008

Un home a les fosques


Imatge Edicions 62

L’acció d’Un Home a les Fosques passa en una sola nit quan un crític literari, August Brill, de 72 anys, comença a inventar-se una història per ocupar les llargues hores d’insomni i així no caure en la nostàlgia dels records del passat (la mort de la seva dona, la tristesa de la seva filla o el dolor de la seva néta per l’assassinat de la seva parella a l’Iraq).

En aquesta història inventada Auster reflexiona sobre la crueltat i l’estupidesa de la guerra, i el suïcidi. En ella, els Estats Units estan essent devastats per una guerra civil en la que uns estats s’independitzen de la Unió i un home (arrencat de la seva realitat i portat a aquest univers paral·lel en guerra) ha d’infiltrar-se en les línies enemigues per assassinar el que creuen culpable de la guerra: l’home que ha inventat la història.

Brill vol convertir en realitat aquesta història inventada fent que el personatge principal l’assassini a ell, és a dir, l’ajudi a suïcidar-se. Llavors amb un gir de la història, Auster s’endinsa de ple en l’univers d’aquest avi, del dolor que té per la pèrdua de la seva dona i dels errors del passat que intenta esmorteir explicant-li a la seva néta i, d’aquesta manera ajudar-la a ella també a superar el sentiment de culpa que té per la mort del seu xicot.

És una bona novel·la que es llegeix d’una tirada, sobretot a partir del moment en que avi i néta comencen a parlar i es fa una reflexió sobre la tristesa, l’estupidesa humana, la societat actual i l’absurditat de la guerra, recuperant l’Auster més íntim, amb més sentiment, aquell Auster que ens deixava el cos trasbalsat pel pessimisme dels seus personatges.