diumenge, 5 d’abril de 2009

Una màquina d'espavilar ocells de nit



Reconec que vaig comprar aquest llibre per dos fet concrets: 1r. pel títol, que em va semblar molt atractiu; 2n. per ser un llibre que parla de sardanes des d'un punt de vista diferent.

En aquesta narració mig autobiogràfica, mig novel·lada, en Jordi Lara ens parla dels ets i uts del món de la sardana des del respecte però també des de la mirada crítica i divertida.

Jo no sóc gens sardanero, tot i que m'agrada la música (toco el piano i canto en una coral), però reconec que hi ha algunes sardanes que, sentides en directe amb una bona cobla, em posa els pèls de punta. Com deia, no sóc sardanero, però amb aquest llibre m'he divertit i he aprés una mica més sobre aquest món, els compositors i què significa la música de sardana (que no el fet de la balleruga) i, fins i tot, m'ha fet entrar ganes de saber-ne més i d'escoltar una bona música sardanera.

Ja dic, no cal ser amant de les sardanes i del folclorisme que crec que representen, per passar-s'ho bé amb aquest llibre que ens les aproxima d'una forma tan amena i agradable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva