diumenge, 19 d’abril de 2009

La maravillosa vida breve de Óscar Wao



Vaig sentir a parlar d'aquest llibre en una entrevista que li van fer a Junot Díaz per la ràdio i em va semblar prou interessant com per dedicar-li una lectura però m'hi vaig oblidar durant un temps fins que en una de les darreres revistes del Cercle de Lectors el vaig veure i em vaig decidir a comprar-lo.

Doncs bé, quan el vaig començar la setmana passada, en vaig dir: "ui! no sé si m'agradarà pas", però li vaig donar una oportunitat i al final, m'ha agradat força.

Junot Díaz. Photo: http://www.lavoz.com.ar

De què va?

Ens explica la història d'Óscar León, més conegut com Óscar Wao, un personatge singular, grassonet, amic dels jocs de rol, de la ciència ficció i la fantasia, fan d'Star Wars, El senyor dels anells i Dune, es passa el dia escrivint novel·les impossibles i amb un sol desig al cap: perdre la virginitat. Però el seu aspecte i, sobretot, el seu comportament, li faran que aquesta tasca sigui gairebé un impossible.

Però no és culpa d'Óscar tot el que li passa, sinó d'una maldició (fukú) que té la seva família des de fa algunes generacions. Una maldició que els ha perseguit des de la seva República Dominicana d'origen fins la Nova York d'adopció.

Descobrim una galeria de personatges marcats pel seu destí i per un caràcter difícil que ens provoquen sentiments de rebuig i també de tendresa. A mi, personalment el que m'agrad més del llibre és el personatge de La Inca, potser el més sensat. Ella és la matriarca, l'àvia omnipresent i l'única que té una mica de lucidesa de tota la família.

Recomenat?

No és un llibre fàcil. Tampoc sé si està editat en català però si ho està, hauria de ser una traducció molt ben feta perquè el llenguatge, la barreja d'anglès i castellà és important a la novel·la. La traducció castellana està força aconseguida.

divendres, 10 d’abril de 2009

Els brons i l'exèrcit invisible


Tercer llibre de la sèrie Els Brons escrit per la Dolors Garcia i Cornellà i publicat aquest mes per Edicions del Pirata.

És una novel·la per a nois i noies a partir de 10 anys i segueix l'estela de les seves predecessores sense baixar en cap cas el nivell d'intensitat, d'aventura, misteri i emoció que caracteritza aquesta apassionant sèrie per a joves i no tant joves.

En aquesta ocasió els nostres 4 brons preferits se les hauran de veure contra tot un exèrcit d'éssers invisibles segrestadors de brons petits, capitanejat per un malvat mag que s'amaga en un inexpugnable castell i que porta per nom... Deric!

Sí, efectivament, en Deric és el malvat de l'aventura i portarà de corcoll a tots els nostres estimats protagonistes. Però per què es va tornar malvat en Deric? Qui hi ha darrera d'en Deric? Aconseguiran els brons lliurar-se de l'exèrcit invisible? Què li passa a la Blau? Per què desapareixen totes les joguines del món dels brons? Quin misteri s'amaga al pou de glaç? Per què en Reiter, el mag, s'alia amb els malvats? De qui rebran una inesperada ajuda? Aconseguiran sobreviure tots a la selva Nebel on s'amaga la super malvada bruixa Hexe? Per què en Deric és en Deric? Què té a veure el malvat Deric amb el Deric del Salt?

Totes les respostes (excepte les 2 últimes) les tindrem llegint aquest fantàstic llibre de la Dolors que us recomano fermament, com tots els seus.

diumenge, 5 d’abril de 2009

Una màquina d'espavilar ocells de nit



Reconec que vaig comprar aquest llibre per dos fet concrets: 1r. pel títol, que em va semblar molt atractiu; 2n. per ser un llibre que parla de sardanes des d'un punt de vista diferent.

En aquesta narració mig autobiogràfica, mig novel·lada, en Jordi Lara ens parla dels ets i uts del món de la sardana des del respecte però també des de la mirada crítica i divertida.

Jo no sóc gens sardanero, tot i que m'agrada la música (toco el piano i canto en una coral), però reconec que hi ha algunes sardanes que, sentides en directe amb una bona cobla, em posa els pèls de punta. Com deia, no sóc sardanero, però amb aquest llibre m'he divertit i he aprés una mica més sobre aquest món, els compositors i què significa la música de sardana (que no el fet de la balleruga) i, fins i tot, m'ha fet entrar ganes de saber-ne més i d'escoltar una bona música sardanera.

Ja dic, no cal ser amant de les sardanes i del folclorisme que crec que representen, per passar-s'ho bé amb aquest llibre que ens les aproxima d'una forma tan amena i agradable.