dimecres, 20 de maig de 2009

Històries del Paradís



Amb la primera frase de la contraportada d'aquest llibre de relats de Xavi Sarrià, està expressada tota la força de les històries que en formen part:

"Un jove finlandès s'amaga aterrit dins d'un armari mentre un company de classe dispara a tort i a dret pels passadissos de l'institut".

Normalment no m'agraden els llibres de relats perquè necessito més espai per ficar-me a la història i assaborir-la i els contes no em donen el que busco. Però aquest llibre m'ha sorprès molt gratament, està molt ben escrit, els contes són molt breus però d'una intensitat brutal, colpidora. És un llibre dur, de fet molt dur i no es pot llegir si no tens la moral massa alta perquè les històries són tan autèntiques, tan reals i tan actuals que no et poden deixar indiferent de cap de les maneres.

Un llibre molt recomanable, sens dubte.

diumenge, 10 de maig de 2009

¡A mi no me grite!



Quants cops hem dit aquesta frase o, si més no, l'hem volgut dir, acompanyada d'algun famós "a la mierda", doncs el senyor Quino, el 1972 i oblidant-se de la innocència de la Mafalda, va criticar la societat que l'envoltava amb aquest àlbum de tires... anava a dir còmiques però hi ha algunes de ben dures i gens divertides per lo cruels que poden ser.



Quino, amb Mafalda o sense (millor sempre "amb"), val la pena i és necessària i imprescindible la seva lectura. La recomano sense pensar-m'hi gaire.

Podeu trobar aquest àlbum a la Biblioteca Pública de Salt o, imagino, a qualsevol biblioteca pública.