diumenge, 12 de desembre de 2010

Lectures recents

  "Yo" de Ricky Martin, Editorial Plaza & Janés (2010). Per aquells que coneixem aquest cantant gairebé des dels seus inicis com a solista, és interessant veure com ha anat evolucionant i creixent com  persona i també com artista. Lluny del morbo de la premsa rosa, en Ricky ens explica el camí que va haver de recórrer per arribar a ser un número 1 de la música i per acceptar-se com a persona després de desterrar els temors que la seva sexualitat li provocava. Un interessant exercici d'autoreflexió i autoconeixement que ha volgut compartir amb aquells que, d'alguna manera, volen descobrir la persona que hi ha darrera de l'artista.

Abans de "Curvas peligrosas", Susana Hernández ja havia sorprès als lectors amb aquest novel·la a mig camí entre el gènere negre i el costumbrisme. "La puta que leía a Jack Kerouac" (2007) ens mostra un món variat en que diversos personatges circulen per la vida buscant el seu camí, el seu lloc en el món. Roxy, la puta visceral que li agrada ser-ho i que, enamorada d'algú que no pot aconseguir, es desespera fins arribar a transformar la passió en odi i l'odi en passió. La protagonista, una noia que no sap estimar però que sap deixar-se estimar molt bé. La Jess, una autodestructiva que tot el que toca ho desfà. En J que es veu al mig de tot però que no s'adona de res perquè és com si no estigués en lloc. Una novel·la intensa.


En Sebas Martín ens torna a fer un regal amb "Ideas de bombero" Edicions La Cúpula (2010) després de "Los chulos pasan pero las hermanas quedan", la tercera part de la novel·la gràfica "Estoy en ello". Aquí les desventures de Salva són transformades per les de Carlos (encara que podria tractar-se del mateix personatge) i les seves aventures i desventures produïdes pel seu company de pis, un espectacular bomber, promiscu i una mica putot, de qui s'ha enamorat perduda i secretament. Una divertida novel·la amb un rerefons tràgic, com la vida mateixa, sense excentricitats, sense glamour però amb molta tendresa i sí, també molta part d'erotisme. En Sebas, amb aquesta novel·la gràfica, se'ns ha destapat i ens vol erotitzar a tots una mica més. Altament recomanable.

dimarts, 23 de novembre de 2010

I Déu va aparèixer!

El joc de Déu, de Salvador Macip
"El professor Fisk arriba al seu laboratori. Engega l'ordinador, entra el codi de seguretat per iniciar l'experiment de la jornada i destrueix la Terra."

Així de contundent és l'inici de "El joc de Déu" de Salvador Macip, estimat company virtual. Un llibre divertit, àgil i altament recomanable que sota l'estil de comèdia amaga una crítica brutal als objectius no gaire clars de la ciència o de certs científics, així com a l'ambició de poder i a la societat capitalista desmesurada. Realment cal que el suposat déu es preocupi de salvar la Terra? Tal i com la tenim avui en dia no sé si salvar-la és el recomanable.

Volia escriure una mica sobre el llibre però ja hi ha d'altres que ho han fet abans i millor que jo, així que us deixo els enllaços d'en Jesús, d'en Brian i de l'Allau.

El Joc de Déu ha estat editat per Bromera el novembre de 2010.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Sumaríssim d'urgència 1643

"Sumaríssim d'urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)" de Jaume Prat i Pons (CCG Edicions, 2010) no és un llibre sobre les sumaris d'urgència que es van fer acabada la guerra civil per part de l'exèrcit franquista. Tampoc és un llibre sobre la guerra civil, ni una novel·la, ni un assaig d'història. El llibre d'en Prat és el retrat de dos perdedors, d'una família truncada per la desgràcia de la guerra que mai ha sortit ni sortirà en els llibres d'història. 

L'Isidre, el Jordano, el Paco i la Teresa eren quatre germans que van veure com la seva joventut se'ls escapava de les mans amb l'esclat de la guerra civil. Quatre germans compromesos amb una causa que creien justa i per a la qual van lluitar. Isidre i Jordano des dels comitès antifeixistes i la rereguarda, el Paco des dels camps de trinxeres i la Teresa des del Consell Municipal de Salt que la va convertir amb la primera dona regidora de les comarques gironines. 

La vida dels quatre germans, i amb ells la de tota la família Pons, va canviar radicalment l'any 1939 quan la Teresa va haver de fugir a l'exili i es va trobar sola en un país desconegut, el Paco va trobar la mort en mans dels seus mateixos companys i l'Isidre i el Jordano es van haver d'enfrontar a un procés sumaríssim d'urgència que ja tenien perdut abans de celebrar-se.

Tot i ser un llibre localista (Salt) i sobre una família concreta (Pons), el seu tractament és extraportable a qualsevol lloc i persona. Salt deixa de ser Salt per convertir-se en un poble que ben bé podria ser qualsevol de Catalunya i la família Pons, qualsevol altre família catalana, fins i tot la nostra, és més, en llegir el llibre i seguir el curs de la investigació d'en Jaume, la família Pons es converteix també una mica amb la nostra família perquè veiem, en ella, reflectits els nostres avis i àvies, els nostres pares i mares.

Un llibre recomanable que fuig del partidisme per intentar, marcant distàncies, retratar els fets tal i com van ser perquè, com diu Jaume Prat "ni uns van ser tan bons, ni els altres tan dolents". Però calia que els vencedors s'encarnissessin tan amb els vençuts fins el punt d'aniquilar el seu record? On quedà la caritat cristiana i el perdó que tan pregonaven?

dimecres, 13 d’octubre de 2010

La invenció de l'Hugo Cabret

La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznick (2007), és d'aquelles novel·les que no només es llegeix, sinó que es gaudeix amb intensitat. És és un llibre a mig camí de la novel·la clàssica i de les novel·les gràfiques, amb unes il·lustracions que, de tan senzilles, són d'una bellesa abrumadora. D'aquells llibres que val la pena tenir a la biblioteca personal i recuperar de tan en tan.

La història no pot ser més simple i amb tots els tòpics del gènere: un noiet orfe s'ha d'espavilar per sobreviure en una estació de tren de Paris i, al mateix temps, evitar ser descobert i portat a un centre d'acollida. L'Hugo està convençut que el seu pare li va deixar un missatge abans de morir dins d'un autòmat i està obsessionat en reparar-lo, costi el que costi i hagi de robar les peces que calgui. Un dia, però, es descobert per l'amo de la botiga de joguines on roba totes les peces per l'autòmat. A partir d'aquí farà un descobriment encara molt més important i, el que és millor, amistat amb la neboda del jogueter. 

La novel·la és un magnífic homenatge als pioners del cinema, a Georges Méliès, però també a l'amistat i a la redempció amb la vida a través del cinema.

dimecres, 22 de setembre de 2010

Curvas peligrosas

Rebeca Santana, psicòloga, comença a treballar de subinspectora de policia a Barcelona i no entra amb gaire bon peu: la companya que li destinen, La Marquesa, no l'accepta, i la destinen a un dels casos més difícils que està investigant la policia, l'assassinat de dues noies que, en aparença, no tenen res a veure l'un amb l'altra.

Per si no té prou, a casa seva les coses no van bé: la seva xicota se sent inferior a ella i els gelos no fan més que minar una relació de capa caiguda. A més, el dramàtic passat de Rebeca sembla tornar amb força quan un programa sensacionalista de TV comença a furgar en la seva infantesa.

La lluita de Rebeca anirà per molts fronts oberts: fer-se respectar com a subinspectora novata però preparada; acabar amb les bromes homòfobes dels seus companys; que la Marquesa deixi de ser una mal carada amb ella; solucionar els seus problemes de parella; intentar viure amb el seu passat; caure o no a la temptació de l'atracció que sent per una espectacular advocada.

Curvas peligrosas es un llibre que segueix les millors tradicions de la novel·la negra, que enganxa des del primer moment i no pots deixar de llegir fins arribar al desenllaç final. Una novel·la en la que té tanta importància o més el tractament dels personatges principals i les seves vides, com la investigació dels assassinats.

Una novel·la recomanable que es pot gaudir en plenitud encara que no siguis lesbiana.

"Curvas peligrosas" és la tercera novel·la de Susana Hernández: "La casa roja", Premi Ciutat de Sant Adrià, 2005 i "La puta que leía a Jack Kerouac".

dimarts, 29 de juny de 2010

Les mateixes estrelles



La Teresa fuig amb la seva filla Miranda de les bombes i la bogeria d'una cruenta guerra que ha dividit els pobles de Catalunya. No tenen destí, ni futur. La Teresa només vol que la seva filla no hagi de patir i poder-li donar un plat d'escudella calenta per menjar.

Com poden, travessen els Pirineus i són acollides per una família francesa que les ajuda a sobreviure. Però el seu futur no és a França, un país que aviat també entrarà en guerra, una altra guerra igual de cruenta i salvatge, sinó molt més lluny, a un país del que gairebé ni a sentit a parlar mai: Xile.

Les mateixes estrelles és una història de sobrevivència, de lluita, de guerra, però també d'esperança i d'amor. La Núria Martí ens fa un dur retrat d'una època cruenta a través de dues dones, la Teresa i la seva filla, i el seu camí per trobar una vida millor.

Les mateixes estrelles és un llibre de la col·lecció Lectura fàcil, la qual cosa vol dir que és escrit amb frases curtes i senzilles, amb il·lustracions i lletra gran, de tal manera que qui tingui poc coneixement del català o poca comprensió lectora, el pot llegir perfectament bé.

Per aquest motiu, aquest llibre té doble mèrit: perquè està escrit de forma senzilla, la qual cosa vol dir que l'escriptor ha de tenir un coneixement extraordinari de la llengua i del seu ús, i la Núria el té; i perquè la història ens atrapa des del primer moment, ens fa patir i ens emociona.

És una llàstima, però, no poder gaudir amb més extensió d'aquesta gran història, s'ens fa massa curt.

dimecres, 14 d’abril de 2010

El mundo en una botella



El mundo en una botella, la primera novel·la del 2010 publicada per Odisea Editorial, és la següent recomanació que faig de cara a Sant Jordi per si no sabeu quin llibre regalar.

El mundo en una botella ens explica, en primera persona, la història de Unai, un noi de trenta llargs anys, perruquer, que es veu atrapat en una vida que no el satisfà i l'Enrique, la seva parella que l'anul·la com a persona.

La perruqueria és l'únic lloc on Unai se sent realment lliure, és el seu món. L'exterior és un altre univers, cruel i dur, que observa amb por des de darrere el vidre de l'aparador. Però sap que algun dia haurà de trencar aquesta presó i fugir, lliurar-se del pes d'una culpa imaginària que Enrique ha sabut inculcar-li molt bé en el seu propi benefici.

Reconeixerà Unai que està essent maltractat? Podrà desfer-se d'aquest llast i ser lliure?

Avui podeu llegir una entrevista que em van fer referent a aquest llibre si cliqueu la imatge de sota.

dijous, 8 d’abril de 2010

Per Sant Jordi, Selves



Per aquest Sant Jordi, una bona proposta per regalar als joves i no tan joves, és Selva de tenebres.

Amb aquesta novel·la trepidant tindreu la diversió, la intriga i l'aventura assegurada.

Òmnium Cultural promou la literatura en català amb l'espai La Llança on trobareu 170 novetats i on podeu votar aquella que teniu pensat comprar per Sant Jordi.

Entre aquestes 170 propostes hi ha Selva de tenebres, el millor llibre per endur-se el teu vot!



Però tampoc us oblideu del nostre amic Regor que encara va a la recerca del seu aniversari i farà passar emocionants i màgiques estones als nois i noies a partir de 10 anys.



dimarts, 16 de febrer de 2010

Arthur Rimbaud



Sempre he sentit una especial sintonia amb aquest maleït poeta del XIX, fins i tot abans de conèixer la seva obra, i no sé per quins ocults motius. Per això quan vaig veure a la biblioteca aquesta biografia escrita per Enid Starkie el 1961 i reeditada el 2007 no m’ho vaig pensar dos cops a l’hora d’agafar-lo.

Són 655 pàgines que fan un recorregut extens i intens per la vida i l’obra de Rimbaud sense escatimar cap detall i intentant entendre el seu comportament rebel i crític amb tot i amb tothom i, sobretot, per poder entendre per què va deixar d’escriure quan encara era molt jove.

Starkie ens fa aquest recorregut vital al costat de l’obra poètica i de les cartes que va escriure Rimbaud perquè una cosa va lligada amb l’altre, és a dir, per poder entendre i copsar amb tota la seva esplendor la poesia d’Arthur, és important saber què li passava en aquell moment que la va escriure, amb qui estava (per exemple, la relació d’amor-odi i autodestrucció que va viure amb el també poeta Paul Verlaine) i quines sensacions li provocava. I això és just el que ens mostra Starkie en aquest excel·lent treball sobre un gran i incomprès poeta.


Une matinée couverte, en Juillet. Un goût de cendres vole dans l’air; - une odeur de bois suant dans l’âtre, - les fleurs rouies – le saccage des promenades – la bruine des canaux par les champs – pourquoi pas déjà les joujoux et l’encens?

(Illuminations)

dimarts, 26 de gener de 2010

Los chulos pasan pero las hermanas se quedan



Sebas ens explica la història de Salvador, un noi a punt de fer 40 anys que veu com la vida es desmorona al seu voltant: es queda sense feina; no troba la persona amb qui compartir la vida i descobreix, desconcertat, que a la seva edat, es torna invisible per a molta gent.

Intenta tirar endavant com pot. Aconsegueix una feina precària i mira de conèixer l’home de la seva vida però les relacions puntuals que va tenint no l’omplen i quan ho fan, desapareixen com han vingut.

Salvador necessita un canvi a la seva vida o, com diu la seva millor amiga, una evolució que el porti cap endavant, cap a mirar les coses d’una forma diferent i acceptar el que té i el que no té.

Los chulos pasa pero las hermanas se quedan és una novel·la gràfica intensa, divertida a estones, dura en d’altres però sempre emotiva. La història de Salvador és la de molts de nosaltres, real com la vida mateixa.

El recomano sens cap mena de dubte i, tot i que té alguna escena eròtica pujada de to, qualsevol públic una mica obert de mires (no cal que sigui únicament gai), la pot llegir i disfrutar amb intensitat.

Text de la contraportada:

Salvador y sus amigos se adentran en la madurez. En el caso de Salvador ésta es solitaria ya que no consigue encontrar el amor y por esta razón se convierte en un asiduo de una página web para encontrar pareja. Los cambios que están experimentado sus familiares y círculos de amigos acentúan su sensación de estancamiento: a su hermana le toca un crucero, una pareja de amigos planea adoptar un hijo... Todo llega a su clímax en una reunión de amigos en una casa de la Costa Brava, a la que también asiste un famoso presentador de televisión.

Desgraciado en el amor, Salvador se refugia entre sus amigos, porque ya se sabe que los chulos pasan pero las hermanas quedan.

dijous, 14 de gener de 2010

Sempre en capella



Tres joves doctors s'estableixen en barri modest i perifèric de la ciutat de Londres. Quan es declara una epidèmia de diftèria es veuran abocats a afrontar-se a ells mateixos, a les seves pors i a la seva capacitat com a metges.

Un d'ells està experimentant un sèrum que pot arribar a curar la malaltia però no l'ha pogut experimentar només que amb ratolins de laboratori. Un assassinat en el barri li oferirà la possibilitat de provar aquest sèrum en humans i al mateix temps posar en entredit els valors morals de l'experiment, i el que serà més important, posarà a prova el valor de l'amistat dels tres metges.

Lluïsa Forrellad va guanyar el premi Nadal el 1953 amb aquesta novel·la i després va desaparèixer com a escriptora durant més de 50 anys. La qual cosa, veient el resultat de la seva primera novel·la, va ser una pèrdua feliçment recuperada.

El llibre és d'una curositat increïble, de descripcions precises i detallades i d'una bellesa formal deliciosa que permet una lectura fàcil, agradable i engrescadora. Sens dubte un llibre molt recomanable.

dimecres, 13 de gener de 2010

Lectures del 2009


“Der moderne Buchdruck“. Berlín. Foto Wikimedia Commons

Com sempre, no m'agrada fer repàs del que m'ha passat el darrer any però hi ha una excepció i es tracta de veure quins i quants llibres he llegit i quines i quantes pel·lícules he vist.

Com les pel·lícules les tinc anotades en un altre lloc i ara no tinc ganes de fer traspassos de formats, posaré només la llista de les lectures del 2009:
Es pot accedir a la fitxa i/o comentari del llibre clicant en el títol.

Actualització:

En Peter, molt sàbiament ha dit que podia posar estrelles al costat dels llibres per saber la meva valoració final. Doncs és el que he fet, posar estrelles d'una a quatre segons si m'agradat més o menys. D'una estrella hi ha uns quants, de dos forces, pocs de tres, de quatre només un i no hi ha cap que s'hagi quedat sense estrella.

Per cert, que hi ha un llibre que no surt a la llista perquè és dels pocs que he deixat a mig llegir, es tractava de "La soledad de los números primos", no vaig poder amb aquella història d'adolescents autodestructius.