dimarts, 16 de febrer de 2010

Arthur Rimbaud



Sempre he sentit una especial sintonia amb aquest maleït poeta del XIX, fins i tot abans de conèixer la seva obra, i no sé per quins ocults motius. Per això quan vaig veure a la biblioteca aquesta biografia escrita per Enid Starkie el 1961 i reeditada el 2007 no m’ho vaig pensar dos cops a l’hora d’agafar-lo.

Són 655 pàgines que fan un recorregut extens i intens per la vida i l’obra de Rimbaud sense escatimar cap detall i intentant entendre el seu comportament rebel i crític amb tot i amb tothom i, sobretot, per poder entendre per què va deixar d’escriure quan encara era molt jove.

Starkie ens fa aquest recorregut vital al costat de l’obra poètica i de les cartes que va escriure Rimbaud perquè una cosa va lligada amb l’altre, és a dir, per poder entendre i copsar amb tota la seva esplendor la poesia d’Arthur, és important saber què li passava en aquell moment que la va escriure, amb qui estava (per exemple, la relació d’amor-odi i autodestrucció que va viure amb el també poeta Paul Verlaine) i quines sensacions li provocava. I això és just el que ens mostra Starkie en aquest excel·lent treball sobre un gran i incomprès poeta.


Une matinée couverte, en Juillet. Un goût de cendres vole dans l’air; - une odeur de bois suant dans l’âtre, - les fleurs rouies – le saccage des promenades – la bruine des canaux par les champs – pourquoi pas déjà les joujoux et l’encens?

(Illuminations)