divendres, 8 de novembre de 2013

COM LLUNES DE SATURN, de MERCÈ SAURINA


Les llunes de Saturn giren al voltant del planeta i per molt que girin i girin, mai no es toquen. Així ho explica l'autora, Mercè Saurina, i així són els protagonistes d'aquesta història d'amors i desamors que, com a les tragèdies gregues, estan marcats pel destí i poc poden fer per canviar-ho.

L'Alegria, una senyora en plena maduresa, explica a la seva filla durant un viatge, un secret llargament amagat: un amor impossible de joventut que ha marcat tota la seva vida perquè ha volgut que sempre estigués encesa la flama d'aquest sentiment cap a l'Andreu, tot i que és conscient que ell mai la podrà correspondre com ella vol.

La història de l'Alegria s'entrellaça amb la del seu pare, en Grau, i l'amor que sent cap a la Judita en un temps que no donaven cap oportunitat a l'amor: els anys del final de la Guerra Civil, l'exili i el camp de concentració d'Argelers. 

Com llunes de Saturn, és una novel·la breu que es llegeix ràpidament, però que deixa un pòsit intens que perdura durant els dies posteriors a la seva lectura per tots els matisos tràgics que desprèn que no donen gaire marge a l'esperança. Però potser aquesta és una de les virtuts del llibre, no fer concessions fàcils.

Mercè Saurina, professora, músic i escriptora gironina, va ser finalista del Premi Casero de l'any 2010 amb aquesta novel·la que ha estat publicada aquest any per Brau Edicions.


dilluns, 29 de juliol de 2013

EN LA PELL D'UN MORT


A Salt passen moltes coses, algunes de bones i d'altres no tan bones o directament dolentes, sobretot si pensem en els aldarulls que es van viure fa un parell d'anys i que van acabar amb la manifestació multitudinària del 22 de gener de 2011 amb aquell lema "Volem viure a Salt en pau i bé".

Doncs bé, algú a trobat que el que passa a Salt és digne de novel·la, en concret d'una bona novel·la negra amb tots els ets i uts d'aquest gènere. Estic parlant de En la pell d'un mort del periodista Xevi Sala, on un dels protagonistes principals és la vila de Salt, això sí, un Salt negre, tenebrós, misteriós, inquietant... Un Salt que, ens agradi o no, és ben present, però que per sort no és el Salt de la realitat quotidiana dels seus habitants, sinó d'un grup reduït que, no obstant, quan es fa sentir sembla que sigui molt nombrós.

El punt de partida de la novel·la és la sortida de la presó de Víctor Campoblanco, un perdedor que té un fill amb un cert retard mental, però que en realitat és molt més lúcid que el seu pare. En Víctor intenta refer la seva vida, però l'aparició d'un mort que ha suplantat la seva personalitat li portarà més d'un mal de cap que ell no sabrà com afrontar si no és amb els punys i emmerdant-se amb l'escòria de la societat i amb un grup polític xenòfob que vol treure profit dels aldarulls que s'estan vivint a Salt.


En la pell d'un mort, que es va presentar a la Biblioteca pública Iu Bohigas de Salt, és un llibre entretingut, ben escrit i que ens permet descobrir paisatges molt coneguts de la nostra vila des d'un altre punt de vista molt més fosc, però sobretot ens permet descobrir que Salt és un escenari ideal per a situar una novel·la, sigui de gènere negre com en aquest cas, o de qualsevol altre gènere.

dilluns, 22 de juliol de 2013

MISIÓN OLVIDO. MARÍA DUEÑAS

Abans de res he de dir que no he llegit El tiempo entre costuras, la primera novel·la de María Dueñas de la qual tothom parla tan i tan bé. El meu primer contacte amb aquesta autora ha estat amb la seva segona novel·la, Misión olvido, i a mi m'ha agradat i l'he llegit molt ràpidament, tot i els comentaris negatius que havia sentit.De totes maneres hi ha algunes coses del llibre que no m'han convençut gaire, però que en cap cas desmereixen la totalitat de l'obra.

A Misión olvido, una professora universitària que té la vida més o menys solucionada, veu com aquesta se li desmorona el dia que el seu marit marxa de casa per anar amb la seva amant. Ella, desesperada, decideix posar terra per mig, en aquest cas, aigua, i se'n va als Estats Units a fer de becària per classificar i ordenar el fons d'un professor universitari, espanyol exhiliat durant la guerra, mort anys abans. Allà coneix una sèrie de personatges diferents, però tots amb un tret en comú: tenen un passat i algunes coses per oblidar. I a partir d'aquí comencem un recorregut per la vida i el passat dels diferents personatges, entrellaçant unes històries amb unes altres fins arribar al final en que tot cobra un sentit més o menys clar.

Com he dit, hi ha coses que no m'han convençut. Una d'elles és la fugida de la protagonista. Si bé és el desencadenant de la història, el motiu és massa simple, massa forçat: descobreix la infidelitat del marit i de seguida fuig deixant-ho tot sense afrontar en cap moment el que passa. És poc real, no em crec el motiu en cap moment.

La història d'amor de joventut del personatge de Daniel Carter, és una mica folletinesca, una mica Romeo i Julieta, resolta d'una forma totalment iversemblant tot i que reflecteix molt bé una societat i una época com és l'espanyola de finals dels anys 50. També em sembla una mica forçada la relació de Daniel amb la protagonista, en època actual, un home de més de seixanta anys que sembla que tingui vint-i-cinc, i sobretot, desmesurada la reacció de la protagonista en assabentar-se de l'engany de Daniel, un engany d'altra banda, totalment comprensible i que, en principi, no l'afecta per res.

I la darrera cosa que no m'ha agradat ha estat el final, l'excusa de la missió Olvido, perquè és només això: una excusa que no aporta res a la història.

Però, a part de tot això, és una novel·la entretinguda, que passa bé i et fa gaudir de bones estones de lectura.


dijous, 20 de juny de 2013

El fantasma de la Mulleras. Una llegenda urbana del Veïnat de Salt.


El fantasma de la Mulleras. Una llegendaurbana del Veïnat de Salt és una novel·la breu de Jaume Prat i il·lustrada per Quim Paredes, editada per Curbet Edicions amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Salt.

El fantasma de la Mulleras ens explica l'aventura que viu la Sandra una tarda de gener en sortir de l'escola amb l'encàrrec de fer un treball sobre la indústria tèxtil a Salt. La noia, però, poc que s'espera que per portar-lo a terme tindrà un guia d'excepció, un misteriós guia vingut del passat que l'endinsarà en els secrets d'aquesta indústria a través d'una visita a la fàbrica Mulleras del barri del Veïnat on veurà i viurà emocions tant intenses que trasbalsaran la seva vida per sempre.

És un llibre de lectura molt ràpida, amb unes belles i senzilles il·lustracions de Quim Paredes, que ens transporta a un món ja desaparegut, però que no ens queda lluny ni en l'espai ni en el temps i del qual en coneixem ben poc, o en coneixíem, perquè ara, gràcies a en Jaume Prat, podrem saber què era una metxera, una carda o una plegadora i d'una forma entretinguda.

El fantasma de la Mulleras és una història adreçada a nois i noies a partir de 9 anys, però que es pot gaudir sigui quina sigui la teva edat.

Qui ha dit que a Salt no tenim llegendes urbanes?

dimecres, 19 de juny de 2013

El cátaro imperfecto. Víctor M. Amela

 

Corre l'any 1306, estem a Vila-roja de Termenès i en Guillem Belibasta, fill gran dels Belibasta, es veu obligat a assassinar un pastor desllenguat per protegir la seva família: els Belibasta són heretges davant l'apostòlica, catòlica i romana església, pertanyen als bons homens, els homes de , els creients originaris, els càtars.

Però aquest assassinat per silenciar el pastor d'ovelles no els protegeix, al contrari, és perseguit i la família es veu desposeida dels seus béns, desmembrada, a la presó, i fins i tot, morta. A partir d'aquí Guillem Belibasta comença una fugida que el durà fins a Morella per fugir de la inquisició i d'un bisbe que vol ser Papa, però també una fugida d'ell mateix perquè, tot i ser un Perfecte dels càtars, el màxim representant de Déu a la terra, sap que és imperfecte, que hi ha preceptes que no pot complir, com el de no estimar cap dona.

Així comença aquest llibre de Víctor Amela que, segons ell, està totalment basada en fets i personatges reals, documentats en arxius i documents, com em va escriure el mateix autor en la dedicatòria que em va fer al llibre "una història autèntica". En aquest cas podríem dir allò d'aquella dita falsament italiana "se non è vero, è ben trovato". En tot cas, és una novel·la molt amena, que passa molt bé i que retrata fidelment una època, la del segle XIV als països catalans, i la lluita per la supervivència d'un grup de persones que només volien viure amb llibertat la seva religió, una variant del cristianisme, del vertader cristianisme, el predicat per Jesús, no el cristianisme dels capellans, bisbes, papes i inquisicions corruptes.

El cátaro imperfecto, de Víctor M. Amela, està editat per Ediciones B a Barcelona, l'abril de 2013

diumenge, 16 de juny de 2013

LA MORT A VENÈCIA. Thomas Mann


La mort a Venècia, de Thomas Mann, és d'aquells llibres que tenia pendents de llegir des de feia anys i que finalment he recuperat amb la versió catalana editada per Proa el passat 2009, tret de la Biblioteca.

A Mann el vaig conèixer arrel de la pel·lícula que va fer Lucchino Visconti precisament sobre aquesta novel·la i el vaig descobrir amb la lectura de Els Buddenbrook, un llibre que em va sorprendre molt gratament, ja que m'hi vaig apropar amb el recel de ser un autor de finals del XIX, principi del segle XX, amb l'aura al seu voltant de ser un Nobel.

Després va venir La muntanya màgica, també una novel·la esplèndida i finalment, em vaig decidir per aquesta, La mort a Venècia, que lluny de les denses 792 pàgines de l'anterior, aquesta només té 120, però no per ser més breu, és menys densa i mordaç.

La història és senzilla: un escriptor d'èxit una mica primmirat, arriba a Venècia de vacances per relaxar-se, prendre banys de mar i recuperar la tranquil·litat d'esperit. Però no aconseguirà la tan ansiada tranquil·litat per culpa dels veïns i companys d'hotel i, sobretot, per l'aparició d'un adolescent de 13 anys, polonès, per a qui se sent irremeiablement atret. Ell, un home ja gran, seriós i respectable, perd el cap per aquesta criatura, l'espia, la segueix allà on va i ansia el seu contacte tot i saber que no és correcte. Aquest desig el fan caure en el paroxisme i aquí és on entra la ploma sarcàstica i punyent de Mann per retratar-nos un home patètic.

Una excel·lent novel·la que va servir de base per la gran pel·lícula de Visconti que també val la pena revisionar.


EUROMALSON: Algú s'ha cruspit la classe mitjana


A mig camí entre la novel·la gràfica i l'assaig econòmic, Aleix Saló, ens regala de nou les seves reflexions sobre el país on ens ha tocat viure i la crisi actual, en aquest cas amb el llibre Euromalson: algú s'ha cruspit la classe mitjana. Editat per Random House Mondadori aquest 2013 i que teniu en diverses edicions, paper i digital.

Amb la seu peculiar punt de vista ningú no se n'escapa de les seves crítiques mordaces. Perquè les coses no venen de fa quatre anys, ni són únicament patrimoni d'un país. Tot va començar en temps llunyans, en un continent que, fins i tot quan era jove, ja era vell: Europa.

Un llibre que es llegeix ràpidament, però que fa reflexionar llargament.


dimarts, 16 d’abril de 2013

Kafka a la platja. Haruki Murakami


Aquest és el tercer llibre que llegeixo d'Haruki Murakami després de Tòquio Blues i After Dark i he de dir que llegir Murakami és tota una experiència que, de moment, no he trobat en cap altra escriptor. Amb això no vull dir que sigui un excel·lent escriptor o tot el contrari, sinó que no és pas un escriptor fàcil, si més no per la temàtica dels seus llibres a mig camí entre la realitat i la ficció.

En aquest cas l'argument és difícil d'explicar perquè no té una història fàcilment definible, la paraula que més se li escauria seria "surrealista", però no és, potser, la història que ens explica el que fa especial aquestes 480 pàgines, sinó com ens l'explica, i sobretot, els personatges que l'habiten. Uns personatges, com gairebé tots els de Murakami, que estan en situacions extremes que ni ells mateixos saben perquè hi han arribat. Uns personatges complexos, profunds, plens de vida, que els fan molt propers.

A Kafka a la platja en trobem uns quants d'aquests personatges començant pel protagonista, Kafka Tamura, un noi de quinze anys que fuig de casa seva per evitar ofegar-se en una vida que no sent seva. En Nakata, un vell que de petit va patir un accident estrany que el va fer oblidar tot el que havia après fins aleshores, i que actua per instint a la recerca no se sap ben bé de què.

Kafka i Nakata no coincidiran mai, no coneixeran l'existència l'un de l'altra, no obstant les seves vides estan fortament lligades pels esdeveniments.

Al seu costat, una sèrie d'altres personatges a quin d'ells més misteriós o amb el passat més obscur: la directora de la biblioteca, la senyora Saeke, a qui se li va truncar la vida quan el seu estimat va ser assassinat; l'Oshima, un noi-noia o noia-noi que és, potser, l'únic contrapunt de realitat que té en Kafka al seu costat; i el senyor Fushimo, el camioner de passat turbulent que ajuda en Nakata perquè li recorda el seu avi.

Tots ells es converteixen, per mèrit propi, en personatges reals i estimables, les vides dels quals ens arriben a apassionar.

divendres, 22 de març de 2013

Sanctus: Los guardianes del Sacramento, de Simon Toyne



Sanctus: Los guardianes del Sacramento (The Key), de Simon Toyne, és la continuació de Sanctus, un llibre molt entretingut sobre els misteris, secrets i corrupcions de l'Església Original. 

En aquella ocasió la seva protagonista, Liv, intenta esbrinar perquè s'havia suïcidat el seu germà llençant-se des del punt més alt de la Ciudadela, una muntanya on uns monjos, els Sanctus, guarden el secret més extraordinari de l'origen del món i de l'Església, el Sacramento. En les seves investigacions descobreix el que no hauria d'haver vist mai cap mortal: el Sacramento. Escandalitzada, a punt de la bogeria i de la mort, allibera aquest secret i ella mateixa es converteix en la clau més sagrada.

Sanctus: Los guardianes del Sacramento, Liv desperta a l'hospital de la ciutat turca de Ruina, envoltada de policia i metges, però no està segura. Tot i que no recorda gairebé res del que va passar dins la Ciudadela i el que va passar amb el Sacramento, sap que alguna cosa terrible és a punt de passar i que ara té en el seu interior el mateix Sacramento, el més gran secret de tota la història de la humanitat. Amb l'única ajuda de Gabriel, Liv intentarà oblidar-se de tot, però el seu destí està segellat i tothom la persegueix, fins i tot la presència que té dins seu. Per lliurar-se i salvar el món de l'Apocalipsi, només pot fer una cosa, tornar el Sacramento al seu lloc originari, el mític Edén de la Bíblia d'on van ser expulsats Adam i Eva... Però tornar-lo posarà fi a totes les desgràcies?

Intrigues, acció, misteri, en una segona part tan trepidant i emocionant com la primera, amb un final obert que esperem es resolgui a la tercera part d'aquesta interessant trilogia.


dilluns, 4 de març de 2013

La noche en que Frankenstein leyó el Quijote


La noche en que Frankenstein leyó el Quijote de Santiago Posteguillo, porta el suggerent subtítol de "La vida secreta de los libros" i és que en aquest recull d'anécdotes el que trobem és això, el secret que amaguen els llibres. De vegades sobre la seva concepció, d'altres sobre els seus autors, d'altres anécdotes que envolten el llibre o curiositats.

Per posar algun exemple d'aquesta vida secreta: 

Sabeu qui va ser el vertader artífex de la publicació de Harry Potter?
Quina influència té el "Frankenstein o el modern Prometeus" de Mary Shelley del Quixot?
Qui va inventar l'ordre alfabètic que ens serveix tan bé per ordenar els llibres o els contactes del móbil?
Shakespeare va escriure les seves obres o no?
Sabeu que Alexandre Dumas publicava novel·les al seu nom sense haver-les llegit?
Quin és el fosc passat d'Anne Perry?

I així un munt més de curiositats i anècdotes que cal descobrir, sobretot per aquells que ens apassionen els llibres.

Santiago Posteguillo és professor de llengua i literatura anglesa a la universitat Jaume I de València, ha sigut finalista del Premio Internacional de Novela Histórica Ciudad de Zaragoza, premiat en la Semana de Novela Histórica de Cartagena i ha rebut el Hislibris.com 2009 al millor novel·lista històric i novel·la històrica. L'any 2010 va rebre el Premi de les Lletras de la Generalitat Valenciana. 

Ha escrit, entre d'altres Africanus, el hijo del cónsul (2006), Las legiones malditas (2008) i La traición de Roma (2009). La seva darrera novel·la és Los asesinos del emperador

dijous, 21 de febrer de 2013

La bibliotecària d'Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe


La bibliotecària d'Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe, és un llibre colpidor, recomanable 100 %, gairebé de lectura obligatòria per a dos tipus de lectors: els que els agraden les històries de l'Holocaust, i els que estimen els llibres.

Aquesta novel·la té les dues vessants: 

- el retrat cruel i dur de la vida (o millor dit, no vida) en un camp d'extermini com era Auschwitz on la vida no valia res i la lluita era esgarrapar temps al temps per viure un dia més o, millor dit, per retardar la mort un dia més, tot i que la vida havia deixat de ser vida per convertir-se en un malson.

- l'estimació pels llibres mitjançant la història d'aquesta noieta de 15 anys, la Dita Adlerová, a qui se li fa l'encàrrec de tenir cura de 8 llibres, que serà la minúscula i, alhora, enorme biblioteca del camp, ja que els llibres estan prohibits i se les han d'empescar molt bé perquè els kapos dels barracons i els SS no els descobreixin, el que comportaria una pena de mort segura i immediata.

La bibliotecària d'Auschwitz, està basada en la història verídica de la Dita Kraus, que Iturbe va tenir la sort de conèixer personalment per documentar-se pel llibre, la qual cosa fa que la novel·la sigui d'un realisme aclaparador i tingui una càrrega emotiva molt intensa. 

Com he dit abans, és de lectura recomanable, i això que a mi les històries de l'Holocaust i els camps de concentració no m'agraden especialment perquè em posen bastant nerviós. Però aquest val la pena.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Deixa't portar pels somnis, de Massimo Gramellini


Vaig llegir l'entrevista que li van fer a l'Ara a Massimo Gramellini quan es va editar aquesta novel·la: era una autobiografia en la que relatava que, de ben petit, va haver de fer front a la mort de la seva mare sense entendre què era la mort. De seguida em va atreure, volia llegir l'experiència d'en Massimo per si trobava algun punt en comú amb la meva experiència vital.
 
Després vaig llegir a la contraportada: 

"L'emocionant història d'un nen que de ben petit ha de fer front a una pèrdua insuperable, la de la seva mare, i ho fa guiat pel millor consell que mai ningú li ha donat". 

"S'asseia al caire del llit i em mirava una bona estona en silenci. Tot seguit m'acotxava, s'inclinava sobre meu i em xiuxiuejava alguna cosa. Deixa't portar pels somnis, petit."

"600 mil exemplars venuts, 14 edicions" .

La bona impressió en llegir l'entrevista es veia recolzada per aquestes frases. I sí, el llibre és així, però no és el que m'esperava. M'ha agradat, es llegeix bé, però no m'ha emocionat. Si més no, no m'ha emocionat com m'esperava que ho havia de fer una novel·la on s'explica com queda desamparat un nen de 9 anys en perdre la mare d'una forma sobtada i el seu trajecte vital, sempre a la recerca d'un amor que substituís l'amor matern perdut. No és fins al final de la història, quan aquest nen ja té prop de 50 anys que descobreix la veritat del passat, que no aconsegueix (tot i que ja era previsible aquesta veritat molt abans) arribar a emocionar una mica. Potser perquè el relat és fred ja que l'autor, en part, busca distanciar-se una mica dels seus veritables sentiments en el moment d'escriure i, inconscientment, posa una cuirassa que es transmet al lector evitant involucrar-se massa en els sentiments que podrien transpuar al llarg de les seves pàgines. Una llàstima.

Gramellini, Massimo. Deixa't portar pels somnis. (Fai bei sogni). Amsterdam llibres, Barcelona. Primera edició, octubre 2012.

dijous, 7 de febrer de 2013

MR. GWYN, d'Alessandro Baricco

Alessandro Baricco té la facultat de fer que les seves històries surrealistes, estranyes, inversemblants i improbables resultin oníriques, poètiques i et fascinin de tal manera que creus que tot allò que llegeixes, tot allò que els passa als protagonistes, és totalment cert, que pot passar.

Amb una prosa senzilla et captiva des del primer moment i fa que sigui molt difícil deixar de llegir fins que gires el darrer full i acabes la història, un final que mai no és un final, perquè tampoc té un principi. I això és del que ens parla aquest llibre, no d'històries, no d'arguments, no de personatges, sinó d'escenes de la vida, i no ho comprenem fins que arribem al final, el tanquem i tenim la sensació de pèrdua, d'haver perdut una part important de nosaltres mateixos.

Jasper Gwyn és un escriptor accidental, vull dir que arriba al món de l'escriptura de casualitat perquè el seu ofici és un altre molt diferent. Però és tan bo amb la seva feina que només amb 3 llibres s'ha fet un nom a la literatura universal. No obstant, Mr. Gwyn no és feliç i descobreix que l'escriptura jo no ho és tot per ell. Llavors se li planteja un dilema. Què fer? A què es dedicarà a partir d'ara? La resposta li vindrà de la mà d'una dona gran que va als ambulatoris a estar calenta i descansar: serà copista. 

El dilema és què copiarà? Fascinat per uns fotografies d'un catàleg d'una galeria d'art, decideix que farà retrats de persones, però amb paraules, no amb pintura. Amb l'escepticisme de la gent, tirarà endavant el seu projecte i li dedicarà la vida.

Només la idea del retrat amb paraules ja és fascinant i per descobrir què són i com es fan, ja val la pena llegir aquesta breu història plena d'encant, de poesia i, sobretot, d'amor a l'escriptura.

Sens dubte, un llibre que ha de llegir tot aquell a qui li agradi escriure.



dilluns, 4 de febrer de 2013

El tango de la Guardia Vieja, d'Arturo Pérez-Reverte


El tango de la Guardia Vieja es el nou llibre d'Arturo Pérez-Reverte publicat per Alfaguara. En aquesta novel·la s'allunya dels ambients sòrdids d'altres llibres i també de la novel·la història pròpiament dita.

L'acció comença en un vaixell l'any 1928. Un ballarí professional que es dedica a llogar-se per ballar amb dames de l'alta societat que van soles o que els seus acompanyants no volen ballar, en un ball coneix a l'esposa d'un famós músic que viatja a Buenos Aires per inspirar-se i compondre un tango que li faci guanyar una aposta amb Ravel i es faci més famós que el seu Bolero. El músic, aprofitant la coneixença que té el ballarí del tango i del món que l'envolta, enceta una estranya amistat amb ell que implicarà directament la seva esposa, una jove i guapa hereva.

A partir d'aquesta premisa, comença una espiral d'intrigues, de mentides, traïcions, sexe i amor que s'allargarà durant quaranta anys amb episodis més o menys intesos, i que marcarà per sempre les vides de les tres persones, però sobretot, la del ballarí i la jove esposa.

El tango de la Guardia Vieja és, bàsicament, una història d'amor al més pur estil Casablanca: amors impossibles. Però també una història d'amor al tango, el protagonista ocult al llarg de tot el llibre, i una història de com els esdeveniments històrics poden afectar directament les persones.


dijous, 17 de gener de 2013

Sota les pedres, de Dolors Garcia i Cornellà


Ho confesso abans de res: tinc debilitat per tot el que escriu la Dolors Garcia i Cornellà, no en va és la meva madrina literària. No obstant hi ha llibres seus que m'agraden més que d'altres, potser per la temàtica, potser perquè em toquen de més a prop, o potser perquè són ja massa infantils per a mi. En tot cas devoro tot el que publica.


La seva darrera novetat és aquest Sota les pedres, publicat per Bromera dins la col·lecció Espurna, un llibre que vaig tenir la sort de llegir quan encara era un manuscrit i que ara, un cop publicat, he tornat a llegir i encara m'ha agradat molt més que la primera vegada que ho vaig fer.

Hi ha dues raons perquè aquest llibre em tingui captivat i són les meves dues passions: l'arqueologia i la història. També, com no, perquè està magníficament escrit.

Quan comencen a fer les obres per un aparcament soterrani, apareixen les runes d'unes cases medievals. Abans de destruïr-les per fer l'aparcament, es fan unes excavacions arqueològiques per documentar el carrer aparegut. Mentrestant, les escoles de la ciutat van a visitar-les per la importància històrica que tenen i en una d'aquestes visites un noi, en Martí, reconeix el que havia estat la casa dels seus avantpassats gràcies a la descripció que li havia fet el seu avi i gràcies a uns documents antics que parlen d'aquella casa, però el més important encara: parlen d'un secret enterrat al pati.

Des d'aquell moment comença una carrera contrarrellotge per descobrir quin misteri amaga la casa abans que les excavadores s'ho enduguin tot. Per aconseguir-ho, en Martí haurà d'endinsar-se en la nissaga familiar, consultar en els arxius i entrevistar-se amb catedràtics de la Universitat i amb antics arxivers.

Quin és aquest secret que ha maleït la família d'en Martí al llarg dels segles? Caurà sobre d'ell la maldició? Què descobrirà en els pergamins antics? Podrà convèncer al vell arxiver que li expliqui què va passar amb un pergamí perdut?

Misteri i intriga en el passat llunyà i el present, en els documents antics i en els arxius oblidats...


dijous, 10 de gener de 2013

Lliures o morts


En novel·la, el principi del segle XVIII a Catalunya i la Guerra de Successió, ha estat poc tractat, i això que és un període històric que dóna molt de joc per fer interessants i entretingudes novel·les d'intrigues, traïcions i batalles.

Darrerament, però, això ha canviat i n'han sortit algunes, com aquesta en que se'ns explica la història d'Ermengol Amill, que va passar de ser mestre d'una escola rural a ser un dels herois del 1714, avui oblidat en els llibres d'història en favor d'altres personatges com Bac de Roca, Josep Moragues o Rafelde Casanova.

La novel·la retrata amb força realisme i meticulositat, la vida a Catalunya del segle XVIII, i els esdeveniments polítics i les intrigues internacionals que van portar al setge i caiguda de la ciutat de Barcelona del 1714 quan els catalans van ser "oblidats" pels seus aliats (Anglaterra i l'Imperi austríac).

Però a vegades, aquest realisme va en detriment de l'entreteniment que busques quan llegeixes una novel·la. Hi ha pàgines i més pàgines de narració dels fets, que està molt bé i són molt interessants, però sembla que els autors s'obliden que tenen entre mans una novel·la i que, si bé s'han de situar els fets per no perdre el lector que no els conegui, han d'estar narrats amb ritme i implicant els personatges, sinó, tal vegada, es converteix en un manual d'història i si vols llegir història no accedeixes a una novel·la.

No obstant això, no impedeix que la novel·la es gaudeixi de principi a fi de forma entretinguda i amena, i et faci entrar ganes de conèixer més sobre els personatges i quina va ser la seva veritable història.

Lliures o morts, de David de Montserrat i Jaume Clotet, està publicat per Columna. Any de publicació: 2012. ISBN 978-84-6641-626-9

dimarts, 8 de gener de 2013

Quintaesencia de Antonio Gala


Reconec que sempre tinc curiositat pels llibres d'Antonio Gala, tot i que no és un autor fàcil. Però em va agradar molt amb La regla de tres i em va captivar amb El imposible olvido, aquest últim un dels llibres que més m'han agradat.Per això quan treu una novetat m'agrada fer-li un primer cop d'ull i després llegir-lo amb tranquil·litat.


El seu darrer llibre després de tres anys i després d'anunciar que lluita contra un càncer, és "Quintaesencia de Antonio Gala", tot i que, en realitat, no és ben bé un llibre seu, és una recopilació d'aforismes i reflexions feta per Isabel Martínez Moreno que reflecteix el pensament d'aquest escriptor cordovès, en els que estan presents l'amor, el dolor, la vellesa, la creació artística, la passió i la mort.

Unes cites sobre l'amor:

"El amor es un trabajo que hay que iniciar cada mañana bien temprano. Si no, se va perdiendo agilidad".

"Si el amor perdurase seríamos como astros encendidos, seríamos como dioses..."

Un llibre per repassar i entendre el pensament de seixanta anys de carrera literària d'un escriptor únic.

Quintaesencia de Antonio Gala està publicat per l'editorial Planeta.


quintaesencia-de-antonio-gala_9788408031543.jpg
Toda la sabiduría del gran Antonio Gala en una obra que recopila sus mejores aforismos.