dijous, 17 de gener de 2013

Sota les pedres, de Dolors Garcia i Cornellà


Ho confesso abans de res: tinc debilitat per tot el que escriu la Dolors Garcia i Cornellà, no en va és la meva madrina literària. No obstant hi ha llibres seus que m'agraden més que d'altres, potser per la temàtica, potser perquè em toquen de més a prop, o potser perquè són ja massa infantils per a mi. En tot cas devoro tot el que publica.


La seva darrera novetat és aquest Sota les pedres, publicat per Bromera dins la col·lecció Espurna, un llibre que vaig tenir la sort de llegir quan encara era un manuscrit i que ara, un cop publicat, he tornat a llegir i encara m'ha agradat molt més que la primera vegada que ho vaig fer.

Hi ha dues raons perquè aquest llibre em tingui captivat i són les meves dues passions: l'arqueologia i la història. També, com no, perquè està magníficament escrit.

Quan comencen a fer les obres per un aparcament soterrani, apareixen les runes d'unes cases medievals. Abans de destruïr-les per fer l'aparcament, es fan unes excavacions arqueològiques per documentar el carrer aparegut. Mentrestant, les escoles de la ciutat van a visitar-les per la importància històrica que tenen i en una d'aquestes visites un noi, en Martí, reconeix el que havia estat la casa dels seus avantpassats gràcies a la descripció que li havia fet el seu avi i gràcies a uns documents antics que parlen d'aquella casa, però el més important encara: parlen d'un secret enterrat al pati.

Des d'aquell moment comença una carrera contrarrellotge per descobrir quin misteri amaga la casa abans que les excavadores s'ho enduguin tot. Per aconseguir-ho, en Martí haurà d'endinsar-se en la nissaga familiar, consultar en els arxius i entrevistar-se amb catedràtics de la Universitat i amb antics arxivers.

Quin és aquest secret que ha maleït la família d'en Martí al llarg dels segles? Caurà sobre d'ell la maldició? Què descobrirà en els pergamins antics? Podrà convèncer al vell arxiver que li expliqui què va passar amb un pergamí perdut?

Misteri i intriga en el passat llunyà i el present, en els documents antics i en els arxius oblidats...


dijous, 10 de gener de 2013

Lliures o morts


En novel·la, el principi del segle XVIII a Catalunya i la Guerra de Successió, ha estat poc tractat, i això que és un període històric que dóna molt de joc per fer interessants i entretingudes novel·les d'intrigues, traïcions i batalles.

Darrerament, però, això ha canviat i n'han sortit algunes, com aquesta en que se'ns explica la història d'Ermengol Amill, que va passar de ser mestre d'una escola rural a ser un dels herois del 1714, avui oblidat en els llibres d'història en favor d'altres personatges com Bac de Roca, Josep Moragues o Rafelde Casanova.

La novel·la retrata amb força realisme i meticulositat, la vida a Catalunya del segle XVIII, i els esdeveniments polítics i les intrigues internacionals que van portar al setge i caiguda de la ciutat de Barcelona del 1714 quan els catalans van ser "oblidats" pels seus aliats (Anglaterra i l'Imperi austríac).

Però a vegades, aquest realisme va en detriment de l'entreteniment que busques quan llegeixes una novel·la. Hi ha pàgines i més pàgines de narració dels fets, que està molt bé i són molt interessants, però sembla que els autors s'obliden que tenen entre mans una novel·la i que, si bé s'han de situar els fets per no perdre el lector que no els conegui, han d'estar narrats amb ritme i implicant els personatges, sinó, tal vegada, es converteix en un manual d'història i si vols llegir història no accedeixes a una novel·la.

No obstant això, no impedeix que la novel·la es gaudeixi de principi a fi de forma entretinguda i amena, i et faci entrar ganes de conèixer més sobre els personatges i quina va ser la seva veritable història.

Lliures o morts, de David de Montserrat i Jaume Clotet, està publicat per Columna. Any de publicació: 2012. ISBN 978-84-6641-626-9

dimarts, 8 de gener de 2013

Quintaesencia de Antonio Gala


Reconec que sempre tinc curiositat pels llibres d'Antonio Gala, tot i que no és un autor fàcil. Però em va agradar molt amb La regla de tres i em va captivar amb El imposible olvido, aquest últim un dels llibres que més m'han agradat.Per això quan treu una novetat m'agrada fer-li un primer cop d'ull i després llegir-lo amb tranquil·litat.


El seu darrer llibre després de tres anys i després d'anunciar que lluita contra un càncer, és "Quintaesencia de Antonio Gala", tot i que, en realitat, no és ben bé un llibre seu, és una recopilació d'aforismes i reflexions feta per Isabel Martínez Moreno que reflecteix el pensament d'aquest escriptor cordovès, en els que estan presents l'amor, el dolor, la vellesa, la creació artística, la passió i la mort.

Unes cites sobre l'amor:

"El amor es un trabajo que hay que iniciar cada mañana bien temprano. Si no, se va perdiendo agilidad".

"Si el amor perdurase seríamos como astros encendidos, seríamos como dioses..."

Un llibre per repassar i entendre el pensament de seixanta anys de carrera literària d'un escriptor únic.

Quintaesencia de Antonio Gala està publicat per l'editorial Planeta.


quintaesencia-de-antonio-gala_9788408031543.jpg
Toda la sabiduría del gran Antonio Gala en una obra que recopila sus mejores aforismos.