dijous, 21 de febrer de 2013

La bibliotecària d'Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe


La bibliotecària d'Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe, és un llibre colpidor, recomanable 100 %, gairebé de lectura obligatòria per a dos tipus de lectors: els que els agraden les històries de l'Holocaust, i els que estimen els llibres.

Aquesta novel·la té les dues vessants: 

- el retrat cruel i dur de la vida (o millor dit, no vida) en un camp d'extermini com era Auschwitz on la vida no valia res i la lluita era esgarrapar temps al temps per viure un dia més o, millor dit, per retardar la mort un dia més, tot i que la vida havia deixat de ser vida per convertir-se en un malson.

- l'estimació pels llibres mitjançant la història d'aquesta noieta de 15 anys, la Dita Adlerová, a qui se li fa l'encàrrec de tenir cura de 8 llibres, que serà la minúscula i, alhora, enorme biblioteca del camp, ja que els llibres estan prohibits i se les han d'empescar molt bé perquè els kapos dels barracons i els SS no els descobreixin, el que comportaria una pena de mort segura i immediata.

La bibliotecària d'Auschwitz, està basada en la història verídica de la Dita Kraus, que Iturbe va tenir la sort de conèixer personalment per documentar-se pel llibre, la qual cosa fa que la novel·la sigui d'un realisme aclaparador i tingui una càrrega emotiva molt intensa. 

Com he dit abans, és de lectura recomanable, i això que a mi les històries de l'Holocaust i els camps de concentració no m'agraden especialment perquè em posen bastant nerviós. Però aquest val la pena.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Deixa't portar pels somnis, de Massimo Gramellini


Vaig llegir l'entrevista que li van fer a l'Ara a Massimo Gramellini quan es va editar aquesta novel·la: era una autobiografia en la que relatava que, de ben petit, va haver de fer front a la mort de la seva mare sense entendre què era la mort. De seguida em va atreure, volia llegir l'experiència d'en Massimo per si trobava algun punt en comú amb la meva experiència vital.
 
Després vaig llegir a la contraportada: 

"L'emocionant història d'un nen que de ben petit ha de fer front a una pèrdua insuperable, la de la seva mare, i ho fa guiat pel millor consell que mai ningú li ha donat". 

"S'asseia al caire del llit i em mirava una bona estona en silenci. Tot seguit m'acotxava, s'inclinava sobre meu i em xiuxiuejava alguna cosa. Deixa't portar pels somnis, petit."

"600 mil exemplars venuts, 14 edicions" .

La bona impressió en llegir l'entrevista es veia recolzada per aquestes frases. I sí, el llibre és així, però no és el que m'esperava. M'ha agradat, es llegeix bé, però no m'ha emocionat. Si més no, no m'ha emocionat com m'esperava que ho havia de fer una novel·la on s'explica com queda desamparat un nen de 9 anys en perdre la mare d'una forma sobtada i el seu trajecte vital, sempre a la recerca d'un amor que substituís l'amor matern perdut. No és fins al final de la història, quan aquest nen ja té prop de 50 anys que descobreix la veritat del passat, que no aconsegueix (tot i que ja era previsible aquesta veritat molt abans) arribar a emocionar una mica. Potser perquè el relat és fred ja que l'autor, en part, busca distanciar-se una mica dels seus veritables sentiments en el moment d'escriure i, inconscientment, posa una cuirassa que es transmet al lector evitant involucrar-se massa en els sentiments que podrien transpuar al llarg de les seves pàgines. Una llàstima.

Gramellini, Massimo. Deixa't portar pels somnis. (Fai bei sogni). Amsterdam llibres, Barcelona. Primera edició, octubre 2012.

dijous, 7 de febrer de 2013

MR. GWYN, d'Alessandro Baricco

Alessandro Baricco té la facultat de fer que les seves històries surrealistes, estranyes, inversemblants i improbables resultin oníriques, poètiques i et fascinin de tal manera que creus que tot allò que llegeixes, tot allò que els passa als protagonistes, és totalment cert, que pot passar.

Amb una prosa senzilla et captiva des del primer moment i fa que sigui molt difícil deixar de llegir fins que gires el darrer full i acabes la història, un final que mai no és un final, perquè tampoc té un principi. I això és del que ens parla aquest llibre, no d'històries, no d'arguments, no de personatges, sinó d'escenes de la vida, i no ho comprenem fins que arribem al final, el tanquem i tenim la sensació de pèrdua, d'haver perdut una part important de nosaltres mateixos.

Jasper Gwyn és un escriptor accidental, vull dir que arriba al món de l'escriptura de casualitat perquè el seu ofici és un altre molt diferent. Però és tan bo amb la seva feina que només amb 3 llibres s'ha fet un nom a la literatura universal. No obstant, Mr. Gwyn no és feliç i descobreix que l'escriptura jo no ho és tot per ell. Llavors se li planteja un dilema. Què fer? A què es dedicarà a partir d'ara? La resposta li vindrà de la mà d'una dona gran que va als ambulatoris a estar calenta i descansar: serà copista. 

El dilema és què copiarà? Fascinat per uns fotografies d'un catàleg d'una galeria d'art, decideix que farà retrats de persones, però amb paraules, no amb pintura. Amb l'escepticisme de la gent, tirarà endavant el seu projecte i li dedicarà la vida.

Només la idea del retrat amb paraules ja és fascinant i per descobrir què són i com es fan, ja val la pena llegir aquesta breu història plena d'encant, de poesia i, sobretot, d'amor a l'escriptura.

Sens dubte, un llibre que ha de llegir tot aquell a qui li agradi escriure.



dilluns, 4 de febrer de 2013

El tango de la Guardia Vieja, d'Arturo Pérez-Reverte


El tango de la Guardia Vieja es el nou llibre d'Arturo Pérez-Reverte publicat per Alfaguara. En aquesta novel·la s'allunya dels ambients sòrdids d'altres llibres i també de la novel·la història pròpiament dita.

L'acció comença en un vaixell l'any 1928. Un ballarí professional que es dedica a llogar-se per ballar amb dames de l'alta societat que van soles o que els seus acompanyants no volen ballar, en un ball coneix a l'esposa d'un famós músic que viatja a Buenos Aires per inspirar-se i compondre un tango que li faci guanyar una aposta amb Ravel i es faci més famós que el seu Bolero. El músic, aprofitant la coneixença que té el ballarí del tango i del món que l'envolta, enceta una estranya amistat amb ell que implicarà directament la seva esposa, una jove i guapa hereva.

A partir d'aquesta premisa, comença una espiral d'intrigues, de mentides, traïcions, sexe i amor que s'allargarà durant quaranta anys amb episodis més o menys intesos, i que marcarà per sempre les vides de les tres persones, però sobretot, la del ballarí i la jove esposa.

El tango de la Guardia Vieja és, bàsicament, una història d'amor al més pur estil Casablanca: amors impossibles. Però també una història d'amor al tango, el protagonista ocult al llarg de tot el llibre, i una història de com els esdeveniments històrics poden afectar directament les persones.