divendres, 10 de juliol de 2015

No sin mi barba, de Carles Suñé i Alfonso Casas


Portes barba?

T'agraden les barbes?

No sin mi barba és el teu llibre, el teu manual, la teva bíblia.

Amè i divertit, trobaràs tots els consells per cuidar la teva barba i que no sembli un niu d'ocells o un cubell d'escombraries.

No es tracta d'un manual ni d'un assaig filosòfic, només de consells bàsics, a més de fer un recorregut divertit per la barba com a element cultural i social, la història i l'actualitat de la barba, així com la moda o el negoci que s'ha muntat al voltant d'aquest fenomen.

I tot amb les encertades il·lustracions d'Alfonso Casas.

Ah! I si vols més consells o estar més actualitzat, tenen un blog: nosinmibarba.com

dimecres, 8 de juliol de 2015

1Q84, d'Haruki Murakami

Per mi, Haruki Murakami, gairebé sempre és garantia de lectures inquietants, apassionants, estranyes, oníriques i unes quantes coses més. 

Però en aquesta ocasió em costava molt decidir-me a llegir aquesta novel·la, 1Q84. Bàsicament per dos motius: la llargada i que la protagonista fos una assassina a sou.

No obstant, al final, va deixar el seu lloc de la llista de llibres pendents per caure a la meva tauleta de nit. 

Des del primer moment vaig caure captivat per l'Aomame, l'assassina amb nom de mongeta, per en Tengo, i per la seva història d'amor tan peculiar en la que, al llarg de les 1500 pàgines del llibre, només es troben en els records. 

Al mig, una sèrie de personatges estranys, alguns d'entranyables com el sicari gai i la Fukaeri, d'altres complementaris i amb un punt de malícia com en Komatsu i tot barrejat amb una mica de, no sé di dir ciència-ficció o fantasia. Però aquesta, aquest món alternatiu, no deixa de ser una excusa per parlar del món actual i per servir de comparsa a la veritable història dels dos protagonistes.

1500 pàgines i a mi se'm va fer curta. Murakami al seu estil més propi.


dimecres, 18 de març de 2015

ELS MEUS PARES. Hervé Guibert


Hervé Guibert va escriure Els meus pares l'any 1986, cinc anys abans de la seva mort i quatre abans del llibre que li donaria la fama mundial "A l'amic que no em va salvar la vida" on fa un cru retrat de la Sida, de com es va infectar i com amics seus el van deixar sol.

Dic això perquè considero que en Els meus pares, tot i que s'ha publicat en posterioritat a l'anterior novel·la, estan relacionades. En totes dues Hervé ens explica la seva visió de la vida i del que li ha passat, i en totes dues és molt dur. Si en una atacava els amics i el món en general, aquí ataca els seus pares i els retreu tot, no es guarda res, des de per què el van fer néixer fins als petits detalls de la vida quotidiana com un gest o una paraula de la seva mare. 

És un llibre molt dur i cruel en que, per moments, penses que com pot atacar i dir aquelles coses dels seus pares. És cert, però en el fons no és més que una defensa de l'Hervé perquè del que realment té por és d'estimar i perquè estima molt als seus pares, tant que no pot estar de ser cruel amb ells perquè ho és amb ell mateix. Crec que, tot i les formes, és un cant d'amor als seus pares.

Els meus pares va ser editada en català el 2014 pel Club editor.

dimarts, 10 de febrer de 2015

LA LIBRERÍA QUEMADA, Sergio Galarza


Una gran llibreria situada al bell mig de la Gran Via madrilenya és l'escenari d'aquesta novel·la de Sergio Galarza, La librería quemada, on amb l'excusa de la llibreria de les històries que s'hi viuen fa un retrat de la societat, de la crisis actual i de la crisi de valors a través d'una sèrie de personatges que es mouen per la vida sense saber cap on van, totalment a la deriva perduts en mig de les estanteries d'un món que ha entrat en plena decadència i on els clients no van a buscar lectures, si no a lligar, a robar, a escalfar-se a l'hivern, a buscar una mica de companyia, a la recerca del llibre d'autoajuda que els estalvii anar al psicòleg, o simplement van a tocar els nassos als dependents per treure's de dins la frustració de les seves vides buides.


La librería quemada és una novel·la àcida i crítica amb el món actual, però encara més amb la societat i les persones que en formen part. És la fi d'un món on els llibres han deixat de ser importants per convertir-se en simples mercaderies per fer negoci i tenir uns guanys a costa dels treballadors.


Si bé el tema i l'escriptura àgil i punyent estan molt aconseguits i fan de bon llegir, hi ha alguna cosa que falla en la novel·la, sembla que no acabi de trobar el to com a conjunt, com a novel·la coral, i se'n va d'una història a una altra perdent el fil d'un argument que podia haver estat més explotat i n'agafa un altre que potser no calia desenvolupar-lo gaire perquè no té prou substància o no aporta res al conjunt.


No obstant és una novel·la provocadora on identifiques perfectament de quina llibreria parla, quina és l'empresa que hi ha al darrera i quin és el seu model de negoci. Sergio Galarza sap de què parla perquè ha treballat en una llibreria sospitosament semblant, té coneixement de causa i això és nota.



dimecres, 21 de gener de 2015

DEMONIOS FAMILIARES, Ana María Matute


Ana María Matute ens ha fet un regal pòstum: es tracta de la novel·la que escrivia quan la mort se la va endur lluny de nosaltres i que va deixar inacabada.

Demonios familiares, publicada per Destino i el Círculo de lectores, reprèn l'atmosfera de la seva anterior novel·la, Paraíso inhabitado, de fet la idea de Matute era que fos una segona part, tot i que es va desdir finalment.

És una història molt Matute, amb aquests personatges rics en matisos, les famílies trencades pel passat, la carència de l'amor, els secrets inconfessables. Cada pàgina, cada frase està treballada fins al darrer matís, res es deixa a la improvisació, i això fa que la lectura sigui molt plaent, es gaudeix plenament perquè és, simplement, magnífic.

La llàstima és que no està acabada. Són 154 pàgines intenses que et fan desitjar més, però de cop, al capítol 11 s'interromp (que no acaba) i et deixa amb una sensació de buidor. Però només és en el primer moment, després quan hi penses te n'adones que, de fet, l'Ana María ens ha fet un regal perquè tens totes les bases i arguments per acabar la novel·la a la teva ment.

I per rematar-ho, dos regals més, un de María Paz Ortuño en forma d'epíleg en el qual ens explica els seus darrers dies amb l'Ana María i el treball que aquesta havia fet amb la novel·la; i l'altre, imagino, de l'editorial en forma de contraportada reproduint un fragment del manuscrit original on es veuen les infinites correccions que feia Matute buscant una perfecció que va estar a punt d'aconseguir.