dilluns, 24 d’octubre de 2016

GERMÀ DE GEL. Alicia Kopf


Valoració personal:

Com a vegades passa, buscant a la biblioteca un altre llibre de títol similar, que ja estava en préstec, vaig anar a parar a aquest. Reconec que el vaig agafar per la portada i perquè l'autora, debutant, és una jove gironina.

Les primeres pàgines em van semblar una mena de tractat o assaig sobre els descobriments del Pol Nord a principi del segle XX i no sabia ben bé cap on em duria la història. Fins i tot vaig estar a punt de deixar-lo. Però llavors apareix la veu de la protagonista i del seu germà autista, el germà de gel, i em va sorprendre. Després ja no vaig poder parar i la lectura d'aquesta novel·la es va convertir en un petit plaer.

Sinopsi de l'editorial:

Aquest llibre és el diari de recerca d'una dona que s'obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És Werther, zombie, després d’haver-se enamorat i disparat diverses vegades. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre. És el guanyador del premi Documenta 2015.

L'autora:

Alicia Kopf, nom artístic d’Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982), és llicenciada en Belles Arts i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va publicar el seu primer llibre de relats Maneres de (no) entrar a casa el 2011 gràcies a una Beca Girona Kreas. Va presentar l’exposició individual Seal Sounds Under The Floor el 2013 a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat en diferents exposicions col·lectives com ara Pis(o) Pilot(o) al CCCB (2015), Nonument a la Capella dels Àngels del MACBA (2014),Fugues dins el cicle de Sala d’Art Jove FAQ a la Fundació Tàpies (2013), entre d’altres. Ha rebut reconeixements com el premi GAC-DKV a la millor exposició de l’any en galeria realitzada per un/a artista jove (2015), o el d’investigació artística de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2013). Actualment col·labora amb la UOC. 


dilluns, 17 d’octubre de 2016

TEMPS DE LLUM, de Sílvia Tarragó

Temps de llum. Sílvia Tarragó. Editorial Columna. Data publicació 2016/05/04
Valoració personal:

Vaig acostar-me a aquest llibre, no per la història de 3 amigues des de la postguerra fins els anys 90, sinó per l'escenari on té lloc: l'antiga avinguda de la Llum de Barcelona. Situada sota la plaça Catalunya i el carrer Pelai, era un espai que jo ja havia esborrat de la meva memòria, però que coneixia de quan estudiava a l'escola del carrer Santa Anna. Només hi havia estat un cop perquè tenia molt mala fama, com a lloc de drogues, delinqüència i prostitució. Era un lloc prohibit, però que ens provocava una fascinació i curiositat adolescent. 

Per aquest motiu vaig comprar aquesta novel·la, volia conèixer què havien estat aquestes galeries, les primeres galeries comercials subterrànies d'Europa avui desaparegudes, i com havia esdevingut la seva decadència. En aquest sentit el llibre fa un retrat molt acurat del lloc i, al mateix temps, d'aquella Barcelona, de la societat, de les pors, els anhels i les esperances de la gent en uns temps grisos i foscos on ningú era innocent ni ningú culpable perquè es tractava de sobreviure. Tot això ho veiem amb els ulls de tres noies, la Júlia, la Rosita i la Coral, la seva amistat, rancúnies, venjances i amors, en un relat agradable de llegir i que aconsegueix endinsar-nos en aquella època i aquell ambient.

Sinopsi de l'editorial:

La Júlia, una jove minyona acabada d’arribar a la ciutat, quedarà fascinada per les llums del petit univers sota terra. Aquells passadissos seran confidents de les seves vivències, dels seus neguits, dels seus primers amors, dels seus secrets i de la vida dels comerciants. La filla dels amos de la pastisseria, l’aprenent de barber, l’acomodador del cinema, la perfumera, tots configuraran un món que va canviant, dècada a dècada, seguint l’emocionant batec de Barcelona. 

L'autora:

Sílvia Tarragó Castrillón, Sant Andreu de Palomar (Barcelona), va dirigir durant 14 anys la llibreria Proa Premià, de Premià de Mar (el Maresme). De la seva obra literària per a joves cal destacar la saga Top Fairies (Edebé) la novel·la La veu del roure (Premi de narrativa juvenil de la Vall d'Uixó 2008) i el llibre de relats Ciutats de l'impossible




diumenge, 9 d’octubre de 2016

UN SECRET DE L'EMPORDÀ, Imma Tubella Casadevall


Un secret de l'Empordà. Imma Tubella Casadevall. Editorial Columna. Data publicació 2016/09/07

Valoració personal: 

A mig camí de l'assaig i la ficció. Ens narra una anècdota molt concreta de la història d'Albons que va tenir una forta repercussió internacional a l'època i en la que es va veure implicada la flor i nata de la societat europea d'entreguerres. Un episodi que, si més no jo, desconeixia totalment i que m'ha semblat molt interessant.

La lectura és amena, a estones divertida i molt interessant, però crec que li costa trobar el punt d'equilibri entre la novel·la i l'assaig o relat d'una anècdota i a estones ens la sensació que no llegeixes una novel·la sinó un manual d'història. Potser és un gust personal, però a mi m'agrada separar les dues coses.

Sinopsi de l'editorial:

Agost de 1935. Carretera d’Albons a Viladamat. Un Rolls-Royce avança a tota velocitat i s’estavella. Al seu interior hi viatgen el príncep Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen.

Juliol de 1992. Dos homes que s’acaben de conèixer rememoren l’accident i el secret que s’hi amaga. La conversa desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí, i també les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola, l’auge del nazisme, les vils accions de la Gestapo, la vida desenfrenada dels aristòcrates decadents i la misèria dels refugiats catalans als camps francesos. I, enmig del caos, la dignitat d’un poblet que, desafiant l’enemic, preserva el seu gran secret. L’espiral de la novel·la, com la tramuntana que sovint bufa a Albons, s’emporta el lector a recórrer, en un relat vertiginós que el deixarà sense alè, els moments cabdals de l’Europa d’entreguerres.

L'autora:

Imma Tubella (La Bisbal de l’Empordà, 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser rectora entre el 2006 i el 2013. Titular d’una càtedra sobre Educació i Tecnologia al Collège d’Études Mondiales de París, és membre, entre altres, del Consell Assessor de Catalunya de Telefónica i del Consell Assessor de Catalunya d’Endesa. Aquesta és la seva primera novel·la.