dimarts, 21 de novembre de 2017

Els herois de la nit


Els herois de la nit, de Josep Maria Quintana. Publicat per editorial Proa l'any 2010.

Fa temps que li tinc posat l'ull a aquest autor menorquí, sobretot després de llegir la seva magnífica Els Nikolaidis, també publicada per Proa, on retratava una nissaga de grecs a la Menorca del segle XVII.

Amb Els herois de la nit, Quintana ens explicat una història situada a cavall del segle XVI i el XVIII en una illa fictícia del Mediterrani, Pregonda, un "alter-ego" de Menorca, on retrata de forma dura i descarnada, les misèries d'una societat tancada i gairebé aïllada que intenta sobreviure esborrant el passat, que no sempre és tan gloriós com es voldria i hi ha coses que cal amagar.

Un arxiver rep l'encàrrec d'escriure un panegíric que exalti els herois que van sobreviure a un brutal atac otomà ocorregut a l'illa de Pregonda al segle XVI i que la va deixar amb la població molt delmada, per commemorar el bicentenari dels fets. Però a mesura que la investigació de l'arxiver avança per documents i arxius va descobrint que aquells herois que tothom exalça, no van ser tan herois i fins i tot, alguns d'ells van ser uns miserables egoistes que només van mirar de mantenir el seu poder i privilegis. El dilema moral de l'arxiver serà si ha de fer pública la veritat del que va passar realment l'Any de la Desgràcia, o complir amb l'encàrrec rebut. I és que les misèries, per molts segles que passin, continuen ben presents.

Sinopsi de l'editorial:

Amb el ritme i la forma d'una novel·la d'aventures, Els herois de la nit recrea el setge i l'assalt que el 1558 va patir Ciutadella de Menorca -a la novel·la, Pregonda- per part dels turcs. L'almirall Piale Paixà, al capdavant d'una flota de més de cent vaixells i d'uns tretze mil homes, va arrasar la ciutat i va segrestar prop de 5.000 menorquins, que van ser transportats a Constantinoble i venuts com a esclaus. El protagonista de la novel·la, Arnau Vidal, està inspirat en un personatge històric, rescatador d'esclaus, espia del rei i autor d'un diari personal de gran interès. Aquest jove protagonista aconsegueix fugir del captiveri i trobar el seu germà gran en la bulliciosa capital otomana. Tot i la falta d'implicació del germà, que s'ha convertit a l'islam i ha esdevingut ric i poderós, Arnau s'entossudeix a alliberar els esclaus. Aconsegueix els diners per tornar la llibertat a Helena Martorell, esclava del metge del gran visir, i no cessa en l'intent de comprometre tant el rei Felip II com els poders illencs en el rescat dels compatriotes segrestats.Els herois de la nit mostra no només l'abisme cultural entre la Turquia de Solimà el Magnífic i l'Espanya de Felip II, sinó també el rerefons d'unes societats que funcionen al marge dels principis que prediquen. Josep M. Quintana ha escrit una novel·la històrica i d'aventures que desvela la corrupció soterrada del poder.

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Un gos. Alejandro Palomas


Valoració personal:

Un gos, d'Alejandro Palomas, és la despullada sentimental d'un home envers els sentiments que li desperta la seva fràgil - i a l'hora dura - mare i el seu gos. Un cant d'amor al nostre millor amic i una reconciliació filio-materna escrita amb tan de sentiment (que no sentimental), tan cruament que és difícil quedar indiferent davant d'aquest llibre. De fet, és impossible quedar indiferent davant de cap novel·la de Palomas, a no ser que tinguis un cor de pedra, però llavors no llegiries aquest autor i probablement no llegiries.

Recomano al 1000 per 1000 aquest autor que vaig descobrir amb aquest llibre.

Alejandro Palomas. Un gos. 352 pàgines. Editorial Columna. Barcelona, 2016

Sinopsi de l'editorial:

En sortir de casa de la seva mare Amalia, en Fer ha vist com un cotxe atropellava el seu gos R. Sense dubtar-ho ni un minut, el recull i recorre amb ell en braços cinc carrers fins a arribar al veterinari, creient que ha mort. Ara toca esperar, mentre mantenen en observació un R inconscient. «Marxa, et cridarem. No esperis aquí». Així comença Un gos.


dimecres, 8 de febrer de 2017

Entre dioses y monstruos, de Joan Lluís Goas


El que havia estat durant 10 anys director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i de diversos programes de televisió, decideix, per fi, fer-nos cinc cèntims de les seves impressions sobre les estrelles cinematogràfiques que va conèixer mentre era director del festival.

Alguns eren vertaders déus, amables, propers, amigables. D'altres eren vertaders monstres, egocèntrics, borratxos, estúpids.

Qui és déu i qui és dimoni? Goas ens dóna la seva impressió i a nosaltres ens queda la darrera opció de si comprar-li o no. Tal persona va ser monstre en aquell moment, però no sempre? Va ser un déu o deessa fugaç?

Harrison Ford és com l'Indiana o en Han Solo? Què en saps de Christopher Lee? Com era Anthony Perkins? Quina olor feia el director Dario Argento? Steven Seagal és un actor de debò? Com era Michael Jackson en la distància curta?

Tot això i més ho descobrireu en aquest llibre i us ben asseguro que us en quedareu amb ganes de més.

Joan Lluís Goas. Entre dioses y monstruos. 224 pàgines. Editorial Alrevés. Barcelona, 2016.