dilluns, 4 de desembre de 2017

Els homes i els dies


Avui parlaré d'un llibre que encara no he acabat, però és que no m'hi puc estar perquè em sembla magnífic. Es tracta de Els homes i els dies, l'obra completa de David Vilaseca publicat per l'Altre Editorial.

No coneixia res d'ell, però un dia d'aquest novembre vaig veure a l'Ara Llegim que en parlaven en motiu de la recent publicació i em va semblar molt interessant, sobretot per la història del David que va morir molt jove, amb 46 anys, atropellat per un camió quan anava amb bicicleta per Londres. En vida només havia publicat un llibre, L'aprenentatge de la soledat, que és el que llegeixo ara i que té una força brutal.


No deixa de ser literatura del jo, és a dir, els diaris del David (em refereixo pel nom de pila per la proximitat que s'hi estableix amb ell llegint-lo, es converteix en un amic), la seva veu parlant-te directament, sense embuts, amb tota franquesa i duresa. Ell era especialista en aquesta literatura i va publicar el diari en forma novel·lada o literària per fer-lo més universal.

Però tot i que és la seva vida i, a priori, podries pensar que no t'interessa la vida d'un desconegut, només començar les primeres línies ja no pots deixar de continuar, de sentir empatia per ell, d'apreciar-lo i fins i tot estimar-lo, i sobre tot acompanyar-lo amb aquest aprenentatge vital de la soledat.

És un llibre per gaudir llegint. No s'ha d'anar, ni cal, amb preses. És un d'aquells llibres que cal madurar a poc a poc i descobrir pàgina a pàgina, dia a dia, paraula a paraula.

Puntuació *****

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva