dimarts, 16 d’octubre de 2018

Tigres de vidre


Tigres de vidre, de Toni Hill. Publicat per Rosa dels Vents el maig de 2018, 480 pàgines.

Valoració personal

Per mi, i sempre entenent que és una opinió personal, és un llibre irregular en el sentit que l'encreuament d'històries no deixa veure cap on aniran ni quina relació té una amb l'altra encara que hi hagi algun personatge comú. Així, la història dels dos homes que es retroben després de 40 anys d'haver comès un crim, per a mi és molt bona i enganxa molt la relació entre tots dos, la vida que tenen cadascú per separat, i la presència d'un tercer personatge "misteriós". Ara bé, la història de la noia polonesa, no li veig sentit al llarg del llibre, excepte al final, però tampoc em convenç gaire. Si no hi fos, el llibre funcionaria perfectament bé igual sense ressentir-s'hi gaire. 

El llibre funciona bé com a thriller amb algun gir de guió força interessant i està ben escrit. Una altra cosa és que a mi m'agradin o no aquests tipus d'arguments.

Puntuació ***

Sinopsis editorial

A finals dels setanta, en Víctor Yagüe i en Juanpe Zamora van ser alguna cosa més que companys de classe. La seva amistat, plena de confidències i jocs, d'alegries i pors, va traspassar les parets de l'aula i es va estendre pels conflictius carrers de la Ciutat Satèl·lit. Fins al 15 de desembre de 1978. Fins al dia en què un tràgic succés va sacsejar la consciència dels veïns. Fins al moment en què els nois es van veure obligats a triar entre lleialtat o salvació.
Trenta-set anys després, tots dos es retroben en aquest mateix escenari. La sort de cadascun ha agafat rumbs oposats. En Juanpe és un home a la deriva, sense futur i amb un present tèrbol; en Víctor, en canvi, pot considerar-se un triomfador. Potser per això se sent estranyament en deute amb el seu vell amic i decideix enfrontar-se als clarobscurs d'un cas tancat que, tot i així, continua envoltat d'inquietants preguntes que ningú no vol respondre.


dilluns, 8 d’octubre de 2018

El Sindicat de l'Oblit


El Sindicat de l'Oblit, d'Albert Villaró. Publicat per Columna el febrer de 2018, 400 pàgines.

Valoració personal

És el retorn de mossèn Farràs, el capellà agent de la intel·ligència de la República Catalana, després de la missió de Els ambaixadors on vam veure com la República Catalana es refà de la invasió nazi i s'enfronta a les amenaces de la veïna Espanya. 

En aquesta ocasió Farràs haurà d'aparcar la seva jubilació per, juntament amb el Sindicat de l'Oblit, una colla de joves de diferents camps professionals, haurà d'esbrinar, 40 anys després, què va passar realment en l'atemptat del 18 de juliol de 1936 que va acabar amb la vida de Francisco Franco.

No tan reeixida com Els ambaixadors, aquesta novel·la és una bona ficció distòpica a mig camí de les històries d'espies i de la ciència ficció que es llegeix bé i que. sobretot, et fa pensar molt amb allò del "què hauria passat si..."

Puntuació ***

Sinopsis editorial

1975. A la Catalunya ucrònica d’Els ambaixadors, mossèn Farràs, l’agent més singular que mai ha tingut la intel·ligència de la República Catalana, ha d’enfrontar-se, sense voler-ho i en defensa de la pàtria amenaçada, a un dels seus fantasmes: l’operació Siscló, l’atemptat que va acabar amb la vida del general Francisco Franco el dia 18 de juliol de 1936. Les regles del joc han canviat, i allò que els havia semblat lògic en aquell moment no ho era tant. Farràs s'ha fet gran: en un equilibri impossible entre l'experiència i la confiança en un futur incert haurà d'encarar una darrera missió, la més difícil de totes: corregir els errors del passat.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

El llibre de la fusta


El llibre de la fusta. Una vida als boscos, de Lars Mytting. Publicat per Ara llibres el novembre de 2017. 208 pàgines.

Valoració personal

Que fa algú mediterrani llegint un llibre sobre el món de la fusta escrit per un norueg? La veritat és que no sé perquè em va atraure aquest llibre més enllà del record que tinc de quan era petit i vivíem en una casa on la llar de foc era ben present (i una font de calor imprescindible) durant tot l'hivern. D'aquella època em va quedar, potser, el gust per la fusta, per tocar-la i tenir-la a prop. Per això el vaig agafar amb curiositat.

El millor d'aquesta obra són les històries humanes que hi ha darrera i que l'autor va deixant a poc a poc, com la de l'avi que apila la fusta a principi de primavera per deixar-li a la seva dona quan ell falti convertint-se en una herència d'escalfor i de vida en el fred hivern norueg.

Crec que l'han volgut vendre com a llibre d'autoajuda o de creixement personal o, fins i tot amb el subtítol de "Una vida als boscos", com una història personal de l'autor aïllat en un bosc, però no és res d'això, és bàsicament una guia de com tallar un tronc, com apilar la llenya o quina estufa ens convé més, amanit amb petites experiències de la gent del camp de Noruega. 

No és un llibre fàcil de recomanar, ni ho faria, però per a mi ha estat agradable de llegir i he après moltes coses de la fusta i d'aquella societat.

Puntuació ***


Sinopsis editorial

Quan estem davant d’una llar de foc ens envaeix la dolça calma espiritual de veure dansar les flames i escoltar els espetecs de la fusta. És la culminació d’una mena de litúrgia mil·lenària que no comença en l’acte de disposar els troncs per poder encendre el foc a la primera, sinó que ens porta més enllà, quan les generacions que ens precediren van sembrar als boscos la llavor que ens donarà caliu en els dies freds de l’hivern. L’ésser humà ha acomplert amb abnegació absoluta des de l’alba del temps les feines de talar fusta i emmagatzemar-la. En l’imperi de la virtualitat, poques coses són més tangibles que una muntanya de troncs apilonats després d’haver estat talats a cops de destral.

dimarts, 2 d’octubre de 2018

Todo esto te daré


Todo esto te daré, de Dolores Redondo, guanyadora del Premi Planeta 2016. Publicat per Editorial Planeta el novembre de 2016. 624 pàgines.

Valoració personal

No sóc de llegir premis Planeta perquè sóc de l'opinió que aquest certamen està totalment adulterat, però per la temàtica, per l'autora i perquè me'l van recomanar especialment, el vaig agafar i he de dir que em va sorprendre gratament.

Comença, com no, amb una mort, però no és el mort l'important, sinó qui queda, l'home del difunt que primer ha d'assumir la pèrdua i després els enganys del marit que passen per descobrir que tenia una vida secreta lluny de la llar familiar i que no tenia res a veure amb cap amant, sinó amb la família. Una família de nobles vinguts a menys que volen mantenir els seus privilegis i les aparences costi el que costi, encara que sigui la felicitat (o la vida) dels seus membres.

Sota l'aparença d'un thriller ben articulat, s'amaga la crítica a una societat caduca, tancada i ferotge amb el retrat d'una sèrie de personatges que amaguen molt més del que mostren per no fer evident la seva mesquinesa. 

És un llibre, que tot i les seves 624 pàgines, es llegeix molt bé i ràpid. Jo el vaig devorar en una setmana.

Puntuació ****

Sinopsi de l'editorial

En el escenario majestuoso de la Ribeira Sacra, Álvaro sufre un accidente que acabará con su vida. Cuando Manuel, su marido, llega a Galicia para reconocer el cadáver, descubre que la investigación sobre el caso se ha cerrado con demasiada rapidez. El rechazo de su poderosa familia política, los Muñiz de Dávila, le impulsa a huir pero le retiene el alegato contra la impunidad que Nogueira, un guardia civil jubilado, esgrime contra la familia de Álvaro, nobles mecidos en sus privilegios, y la sospecha de que ésa no es la primera muerte de su entorno que se ha enmascarado como accidental. Lucas, un sacerdote amigo de la infancia de Álvaro, se une a Manuel y a Nogueira en la reconstrucción de la vida secreta de quien creían conocer bien.

La inesperada amistad de estos tres hombres sin ninguna afinidad aparente ayuda a Manuel a navegar entre el amor por quien fue su marido y el tormento de haber vivido de espaldas a la realidad, blindado tras la quimera de su mundo de escritor. Empezará así la búsqueda de la verdad, en un lugar de fuertes creencias y arraigadas costumbres en el que la lógica nunca termina de atar todos los cabos.