dimarts, 16 d’octubre de 2018

Tigres de vidre


Tigres de vidre, de Toni Hill. Publicat per Rosa dels Vents el maig de 2018, 480 pàgines.

Valoració personal

Per mi, i sempre entenent que és una opinió personal, és un llibre irregular en el sentit que l'encreuament d'històries no deixa veure cap on aniran ni quina relació té una amb l'altra encara que hi hagi algun personatge comú. Així, la història dels dos homes que es retroben després de 40 anys d'haver comès un crim, per a mi és molt bona i enganxa molt la relació entre tots dos, la vida que tenen cadascú per separat, i la presència d'un tercer personatge "misteriós". Ara bé, la història de la noia polonesa, no li veig sentit al llarg del llibre, excepte al final, però tampoc em convenç gaire. Si no hi fos, el llibre funcionaria perfectament bé igual sense ressentir-s'hi gaire. 

El llibre funciona bé com a thriller amb algun gir de guió força interessant i està ben escrit. Una altra cosa és que a mi m'agradin o no aquests tipus d'arguments.

Puntuació ***

Sinopsis editorial

A finals dels setanta, en Víctor Yagüe i en Juanpe Zamora van ser alguna cosa més que companys de classe. La seva amistat, plena de confidències i jocs, d'alegries i pors, va traspassar les parets de l'aula i es va estendre pels conflictius carrers de la Ciutat Satèl·lit. Fins al 15 de desembre de 1978. Fins al dia en què un tràgic succés va sacsejar la consciència dels veïns. Fins al moment en què els nois es van veure obligats a triar entre lleialtat o salvació.
Trenta-set anys després, tots dos es retroben en aquest mateix escenari. La sort de cadascun ha agafat rumbs oposats. En Juanpe és un home a la deriva, sense futur i amb un present tèrbol; en Víctor, en canvi, pot considerar-se un triomfador. Potser per això se sent estranyament en deute amb el seu vell amic i decideix enfrontar-se als clarobscurs d'un cas tancat que, tot i així, continua envoltat d'inquietants preguntes que ningú no vol respondre.


Cap comentari:

Publica un comentari

Digues la teva