dimarts, 24 de novembre de 2020

Disset pianos

Disset pianos, de Ramon Solsona. Edicions Proa, 2019

Amb Ramon Solsona tinc una relació especial autor-lector: quan veig que publica un nou llibre tinc moltes ganes de llegir-lo, perquè escriu molt bé i té històries molt interessants. Però també té novel·les que no m'han agradat gaire o no he sabut entrar-hi i no m'han enganxat. Disset pianos està a mig camí d'aquestes, no puc dir que no m'hagi agradat, però tampoc que m'hagi entusiasmat.

Té una primera part, quan la Mei ha de vendre els pianos del títol, que t'enganxa i apareixen alguns personatges molt entranyables (tot i que tampoc pot ser que les coses siguin tan de color de rosa). Però llavors, quan ja s'han venut tots els pianos i s'indaga en el passat, em quedo amb la sensació de "tot això sobra". Hauria estat bé acabat la novel·la amb la venda del darrer piano. Entenc l'existència d'aquesta segona part més fosca que resol algunes de les incògnites de la primera, però no em convenç, argumentalment parlant, estilísticament està molt bé.


Puntuació: ***


Que n'opines tu?

Deixa el teu comentari aquí sota! 👇


divendres, 6 de novembre de 2020

Encuéntrame


Encuéntrame, d’André Aciman. Alfaguara, juny 2020

Atenció, spoilers!

Ens han venut, erròniament, aquest llibre com la continuació de la història d'amor d'Elio i Oliver. 

Mentira! 

Les 100 primeres pàgines estan dedicades al pare de l'Elio, en Samuel que, si bé està molt ben escrita i és realment maca, jo no he comprat aquest llibre perquè durant 100 pàgines m'expliquin la història d'un personatge secundari que ni em ve ni em va. 

Seguidament apareix l'Elio, també amb una història que no té res a veure fins que a les darreres 20 pàgines, finalment, es troben l'Elio i l'Oliver. Al·leluia! 

En definitiva, és un bon llibre que explica quatre històries: la d'en Samuel, la de l'Elio, la de l'Oliver i la de l'Elio i l'Oliver. Però que no me'l venguin com una continuació de Call me by your name.

Puntuació: **