Pàgines

dimarts, 15 de desembre de 2020

La noia del violoncel


La noia del violoncel. Jordi Campoy. Columna edicions, 2019

Aquest és un d'aquells llibres als quals he arribat primer pel seu autor i després pel llibre. Vaig començar a seguir en Jordi Campoy, a qui no coneixia de res, a Twitter intercanviant algun comentari i a partir d'aquí vaig veure que havia escrit una novel·la de títol suggerent (el violoncel sempre m'ha semblat un instrument molt romàntic, tot i que finalment em vaig decantar pel piano). En fi, que res, vaig agafar en préstec el seu llibre a la biblioteca Iu Bohigas de Salt (si no la coneixeu us perdeu una gran biblioteca) i va ser començar la novel·la i no poder deixar-la.

L'Anne, una violencelista londinenca amb el cap als núvols i que sempre fa tard, amaga un secret que ni ella mateixa sap fins que un dia troba amagada, dins la seva vella funda del violoncel, una clau i un altre objecte. Preguntant a la seva mare si sap d'on pot haver sortit, s'adonarà que li està amagant alguna cosa de la seva pròpia vida. Encuriosida per descobrir, no ja la veritat darrera la clau, sinó de la seva vida, arribarà a Barcelona on, molts anys abans, als anys 70, un noiet tocava el violoncel.

Situada en dues èpoques i dos països, la de l'Anne als 2000 i a Londres i la del noiet, als 1970 i a Barcelona. La part de l'Anne és caòtica i divertida, però la del noiet és brutal, dura i emotiva. Però el millor de la novel·la és el final i quan comproves que totes les peces del trencaclosques van encaixant a la perfecció, fins i tot aquelles que no t'havies adonat que existien.

Ah! I no us perdeu la banda sonora del llibre!

Puntuació: *****

Que n'opinies tu? Deixa el comentari aquí 👇

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva